Ricky Rubio mira cap amunt en els instants finals de l'Espanya-Austràlia (Reuters)
Bàsquet

Ricky Rubio dedica la medalla de bronze a la memòria de la seva mare

El base del Masnou, que va perdre la mare recentment, confessa que es va plantejar no anar als Jocs

Actualitzat

Ricky Rubio va passar fa uns mesos pel tràngol més dolorós de la seva vida: la seva mare, Tona Vives, va morir la primavera passada víctima d'un càncer. El base del Masnou, jugador dels Minnesota Timberwolves, no va poder ser a prop de la seva mare durant els moments més delicats de la malaltia. Just abans del partit contra els Estats Units en els Jocs Olímpics, en una entrevista a Associated Press, Ricky en va parlar:

"Hi havia moments durant la temporada en què em llevava a la nit i passava un autèntic infern", confessa. "Em llevava a la nit sol en una habitació d'hotel a Sacramento, o a Los Angeles, i em preguntava "Què hi faig aquí?", "Val realment la pena?"".

Ricky fins i tot va dubtar si renunciar als Jocs Olímpics. Després d'haver-se perdut els de Londres per una greu lesió, la il·lusió que mantenia des de feia quatre anys penjava d'un fil. "En un moment donat, quan tot va passar, et preguntes què és el millor, si quedar-te amb la família o sacrificar-ho tot una altra vegada per l'objectiu de guanyar una medalla i poder-l'hi dedicar", explica.

El jugador maresmenc admet que no va començar el torneig olímpic centrat en el joc. "Tenia moltes coses al cap. Vaig començar amb molts dubtes i em preguntava si tot el sacrifici valia la pena. Em vaig posar molta pressió, com he fet durant tota la meva carrera. En un moment donat, vaig decidir oblidar tota la pressió i jugar per divertir-me."

Espanya, que va començar el torneig amb dues derrotes i un joc confús, va començar a retrobar el nivell que li havia permès guanyar la plata en els Jocs de Pequín 2008 i Londres 2012. Com aleshores, només els Estats Units van poder frenar els espanyols. Aquesta vegada, però, va ser en les semifinals. En el partit per al bronze, Espanya va superar Austràlia pels pèls (88-89). Suficient perquè Ricky pogués dedicar la medalla a la seva mare i compartir la seva emoció amb un senzill però sentit missatge a les xarxes socials.

 

 

 

Anar al contingut