Futbol

Puyal: "Les coses s'han de deixar quan estan a dalt de tot"

Joaquim Maria Puyal explica les causes de la seva retirada, rememora els inicis de les transmissions en català i manté moltes portes obertes de cara al futur
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Joaquim Maria Puyal ha anunciat la seva retirada de les narracions de partits del Barça al cap de 50 anys, i en aquest temps s'ha convertit en tot un referent del barcelonisme i de la radiodifusió catalana. Ara, després de mig segle, explica per què ha pres la decisió "Quan arribes a una certa edat, t'adones que veus la terra per proa. Jo no em vull morir fent un salt de la cabina de transmissions del camp del Barça al cementiri de les Corts. M'agrada tenir alguns anys per fer altres coses que em vinguin de gust. És un privilegi poder decidir un canvi de rumb. A més, jo crec que és bo deixar les coses quan estan a dalt de tot."

Puyal, que va ser pioner a transmetre partits en català des del 1976, explica com va germinar la idea de fer les primeres transmissions en català, a Ràdio Barcelona. "Quan vaig tenir la idea no hi havia ni mitjans en català i tenia sentit fer aquesta feina. Ara, el català és molt present en els mitjans" (...) "Quan vam proposar de fer transmissions en català, a Madrid ens van dir: "Esto la gente, en catalán, ya lo entenderá?" Però també em van dir: "Si viene con publicidad, adelante."

"El fet de fer-ho en català no ha suposat mai una frontera, al revés. És un element de cohesió perquè no s'ha de posar barreres. Si he de parlar de Pizzi he de poder fer l'accent argentí. Moltes vegades les fronteres ens les posem nosaltres", comenta.

La fórmula de l'èxit

Una de les virtuts de Puyal en els seus més de 3.000 partits locutats va ser el fet de trobar expressions que es quedessin gravades en el barcelonisme, com aquell "Urruti, t'estimo", el "Pizzi, sos macanudo", el "Don Andrés" o el "Puyol és Puyol", per exemple. "A vegades sí que tens la temptació de preparar coses, però la majoria d'expressions surten d'una manera espontània, natural", confessa. Conegut pel seu nivell d'exigència, comenta: "Hem permès que es degradés la feina i es perdessin condicions de l'ofici, però s'ha de tenir la màxima exigència en tots els àmbits."

La fórmula de Puyal és tenir present en tot moment quin és el destinatari real: "L'audiència és el primer, és el que sempre s'ha de tenir present. Sempre hem de tenir present el que vol saber l'oient i què li pot interessar a ell. No hem de pensar en el director de la ràdio o el president del país." Tot això, però, tenint sempre un gran respecte pels companys de viatge. "La publicitat és fantàstica, és el que li dona diners a la casa. És una clau del cercle virtuós que fa funcionar aquest servei. Els anunciants han de ser clients però també amics. Cal crear complicitats amb ells", ha explicat.

L'èxit de les transmissions del Barça a Catalunya Ràdio s'ha prolongat en el temps, fet que implica que han anat adaptant-se: "Una sort immensa que he tingut és que els meus equips m'han fet veure que havia d'anar evolucionant. Perquè, si no, estaria fent ràdio de persona gran, que és el que soc. Tinc gent bona al costat que han fet créixer i actualitzar la transmissió i viralitzar-se a la xarxa. Jo individualment li faig cas a la xarxa, però un cas relatiu, perquè a vegades et pot fer mal."

El futur, un full en blanc

Una de les grans preguntes que es plantegen arran de l'anunci de Puyal està sense resposta. El periodista barceloní manté obertes gairebé totes les opcions: "Tinc un taller de comunicació i tenim alguns encàrrecs. Hi ha companyies que tenen plans de comunicació i ens demanen un suport. Aquí tinc una àrea de feina. Tinc feina a l'Institut d'Estudis Catalans. Tinc ganes de fer classes a la universitat. I tinc ganes de fer feina social. Al món hi ha moltes desigualtats i a mi em vindria de gust anar pel món explicant això. També m'atrau molt l'art en el sentit més ampli de la paraula, fer teatre o una pel·lícula. No sé què faré. La televisió me l'estimo molt però no la vull. L'àmbit de la meva curiositat és bastant ampli."

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS