Pol Makuri abandera l'esport adaptat a l'Olla de Núria
Entre els centenars de participants de l'Olla de Núria, només un portarà un calçat diferent a cada peu. Pol Makuri té una paràlisi parcial de mig cos que compensa amb la seva força de voluntat i les ganes de demostrar que l'esport de muntanya i la discapacitat no són incompatibles.
No sap triar entre la neu i els corriols. Pol Makuri parteix la temporada. Mig any esquí de fons, l'altre mig curses de muntanya. Sempre amb la natura d'element comú denominador. Als entrenaments i les curses coincideix amb molts altres esportistes però el seu és un cas diferent. Va néixer amb hemiparèsia, una paràl·lisi parcial del cos.
L'hemiparèsia em va venir d'un ictus. La meva part dreta està mig adormida, funciona com funciona, però anem "a tope".
A les curses de muntanya tothom el coneix. No s'estranyen de trobar un participant amb un calçat lleuger al peu esquerre i una bota alta al peu dret per poder subjectar millor el turmell. En canvi, en l'esquí de fons destaca pel fet de fer servir només un bastó i no dos, com és habitual.
Gas a les pujades
El seu terreny són les pujades. Allà avança rivals a tota velocitat. Però a les baixades ha de regular. El risc de lesionar-se és alt. La flexió del seu turmell dret és molt pronunciada i s'exposa molt a rebrincades. Però res atura en Pol Makuri.
Tu pots afrontar-ho d'una manera o una altra. Viuràs moments difícils que et preguntaràs per què tu, però si ho vius en positiu agrairàs tot el que la discapacitat t'ha portat a viure.
L'Olla de Núria com a oportunitat
El proper objectiu d'en Pol és l'Olla de Núria. Viu la cursa amb la màxima il·lusió. No només per córrer a casa, també per l'oportunitat que li dona de donar a conèixer l'esport adaptat en una cursa internacional. Són pocs els participants de curses de muntanya que puguin abanderar l'esport adaptat a nivell nacional. En l'esquí de fons, encara menys. I l'Olla de Núria pot ser un mirall per solucionar aquest dèficit.
