Frenkie de Jong no vol deixar el Barça, el club pel qual ja tenia simpatia de petit, però les necessitat el poden forçar (EFE)
Frenkie de Jong no vol deixar el Barça, el club pel qual ja tenia simpatia de petit, però les necessitat el poden forçar (EFE)
barça

Per què el barcelonisme no s'oposa a la venda de Frenkie de Jong?

Més enllà de la resignada acceptació de les necessitats econòmiques que obliguen a vendre fitxes altes, el neerlandès no ha complert les expectatives

Guim Fortuny GimbertActualitzat

Al Barça actual poques històries acaben amb final feliç. Malgrat la seva voluntat de continuar al Barça, amb qui té contracte fins al 2026, Frenkie de Jong pot estar vivint els seus últims dies com a blaugrana. Les urgències econòmiques del club poden precipitar el final d'una aventura que va començar de 2019. Aquell estiu, el migcampista ros i rialler que acabava d'enlluernar liderant la resurrecció de l'Ajax, va aterrar al Camp Nou amb l'etiqueta de ser un gran talent emergent d'Europa. En un Barça que feia pocs anys que acabava de viure la dissolució de la societat Xavi - Iniesta, el fitxatge de De Jong sonava a reconstrucció i futur.

Que fos dels Països Baixos, espigat i fet al planter "ajaccied", factoria emparentada amb la Masia i l'ADN Barça, hi aportaven la dosi necessària d'idealització. Tres anys més tard, però, la situació ha canviant tant que és difícil trobar barcelonistes contraris a la seva marxa. I això que ha estat titular indiscutible amb els cinc tècnics que l'han entrenat: Valverde, Setién, Koeman, Sergi i Xavi. Ara que té un peu fora del Barça, és pertinent preguntar-se, què ha passat amb De Jong?

 

Raons futbolístiques. En primer lloc, Frenkie està lluny de les expectatives futbolístiques generades. En els 140 partits oficials que disputat en aquests 3 cursos en el global de les competicions, ha donat 16 assistències i ha anotat 13 gols. Costa recordar el seu clímax, i probablement seria la final de la Copa del Rei 2021, l'únic títol que s'endurà. Aquella nit d'abril va marcar un dels quatre gols del seu equip en una Cartuja de Sevilla buida pel coronavirus. I aquest no és un detall anecdòtic.

Les millors actuacions de De Jong han coincidit amb la gairebé temporada i mitjà que la pandèmia va obligar a jugar a porta tancada, amb el seu compatriota Ronald Koeman a la banqueta. Amb Messi acaparant l'atenció dels rivals, el d'Arkel trobava espais per trencar línies amb les seves conduccions. Sense l'argentí ha perdut transcendència. En canvi, els darrers mesos, ja amb les graderies plenes d'aficionats fiscalitzadors, un caràcter tan autoexigent com el seu ha derivat en imatges frustració. Xavi ha fet el possible per inculcar-li el joc de posició i confiava en ell per assignar-li el rol d'home lliure en la construcció del joc, però, llevat d'algun enfrontament com el de Nàpols, mai s'ha penjat l'equip a l'esquena.

L'eclosió de Pedri ha evidenciat les diferències entre el futbol brillant i incisiu del canari, i la discreta rellevància en el joc ofensiu del neerlandès. A més, ha participat en les més doloroses desfetes dels últims anys, les tres últimes eliminacions de Champions i, especialment, el 8-2 del Bayern a Lisboa.

Les raons econòmiques són més senzilles d'explicar. L'elevada fitxa de 8 milions bruts que ha cobrat aquesta temporada i un contracte que li asseguren un salari ascendent, l'han posat a l'aparador. La massa social culer accepta resignada les urgències econòmiques del club i els seus deutes. En aquest sentit, que De Jong fos comprat per 75 milions i 11 en variables, i ara es pugui vendre per una xifra que es mogui entre els 60 i els 70 milions, és vist com una bona operació -- una "palanca" més --, tot i tenir una clàusula de rescissió que supera els 400. El Manchester United pot ser el seu destí quan encara té 25 anys.

Al Barça actual poques històries acaben amb final feliç. Ho saben Luis Suárez o Griezmann. Ni tan sols Messi va tenir la sortida imaginada.

Anar al contingut