Paz Corominas, la primera finalista catalana d'uns Jocs Olímpics
Va fer història, com a pionera olímpica, i va viure uns Jocs Olímpics històrics a Mèxic 68 amb la revolta dels estudiants i les protestes Black Power.
La nedadora Paz Corominas (Barcelona, 2 de juny del 1952) va ser la primera finalista olímpica del nostre país. En la prova dels 200 metres esquena, als Jocs Olímpics de Mèxic 68, una cita marcada per la revolta d'estudiants que acabaria en matança, dies abans de la inauguració, i per la salutació del Black Power dels atletes Tommie Smith i John Carlos. Corominas va viure tots dos moments en primera persona. Només tenia 16 anys.
"No vaig ser conscient que vivia història potent de l'olimpisme fins que vaig tornar a Barcelona."
Va preparar la cita olímpica als Estats Units, on va conèixer Mark Spitz, que acabaria convertint-se en llegenda olímpica, i s'hi va entrenar.
Corominas és història viva i pionera olímpica. A Mèxic 68 només hi havia dues dones a la delegació espanyola. A Rio 2016, les dones eren el 43% de l'equip espanyol i van guanyar la majoria de medalles: 9 de 17.
