Oriol Romeu: "Tinc un avantatge físic que he d'aprofitar i no perdre"

S'ha revelat com un dels millors mitjos centres de la Lliga i ha disputat tots els minuts del campionat des que va arribar. Oriol Romeu, que treballa a ple rendiment amb els seus companys a l'estada del Girona a Estepona, ha admès en una entrevista a TV3 que les set temporades a l'exigent Premier League anglesa li donen un avantatge en l'aspecte físic.

"És cert que la Premier està un pas per sobre a nivell físic i d'intensitat respecte a la resta de lligues europees. I en arribar aquí m'ho he trobat, quan vaig a les disputes, quan utilitzo el meu físic... Tinc un cert avantatge, no amb tots els jugadors, però sí amb la majoria de rivals que et trobes. I ho he d'aprofitar, però tampoc ho he de perdre, perquè a vegades, quan sents que estàs per sobre els altres a nivell físic, és molt fàcil i molt còmode dir 'aquí em quedo'. Però també m'ha sobtat el nivell tècnic de molts jugadors de la Lliga. El nivell és molt alt, tenen molts recursos i el que no tenen en físic ho compensen amb una habilitat tècnica superior."

La preeminència física en el joc del migcampista d'Ulldecona, de 31 anys, i les diferències de criteri entre l'arbitratge britànic i l'espanyol li van causar alguns problemes d'adaptació: va veure tres targetes grogues en els primers quatre partits de blanc-i-vermell. Progressivament, hi ha anat posant remei.

"Les dues o tres primeres targetes em van fer molta ràbia perquè vaig pensar que a Anglaterra, en les mateixes accions, en quatre partits tindria zero targetes i aquí ja en vaig acumular tres... Soc conscient que el meu joc requereix aquesta aportació física, però he de tenir present quin és el llindar del contacte que es permet. En aquest sentit, ens va molt bé tenir com a delegat un exàrbitre, com és Javier Galiano, que coneix molt bé tots els àrbitres i em diu quin em deixarà jugar més, quin és més dialogant... i a partir d'aquí intento saber fins on puc arribar i fins on no. Però em continua xocant que no em permetin tant contacte i que els jugadors rivals exagerin el contacte molt més que a Anglaterra."

Romeu, que admet que no hauria tornat a la Lliga espanyola si les propostes no li haguessin suposat estar més a prop de casa, assegura "haver caigut dret" al vestidor gironí, es mostra sorprès positivament per l'estructura i els mètodes de treball que ha experimentat a Montilivi i està convençut del creixement de l'equip, això sí, amb un advertiment:

"El sostre ens l'hem de marcar nosaltres. Tenim una plantilla forta i un club que vol treballar bé, amb una institució potent al darrere, i això ens dona molt marge per créixer. Però també s'ha vist que pots completar un primer any bo a Primera, però que després et falti la consistència per no patir el segon any."

Romeu també s'ha referit a la seva polivalència; tercer central contra el Madrid ("havia de vigilar si un central saltava a la cobertura i reforçar l'àrea on podien crear més perill, sobretot si Vinícius i Rodrygo combinaven"), freqüent inici de la fase ofensiva, l'espai que cobreix al camp ve donat, també, per la llibertat que li concedeix Míchel.

"Míchel és un entrenador exigent i flexible alhora. Em sobta la facilitat que té per gestionar el grup dins d'una exigència mínima, de pressionar el jugador perquè no es relaxi, però al mateix temps donant-li espai perquè pugui rendir i sentir-se còmode. Em dona llibertat per interpretar on fa falta la meva presència, i en això em sento còmode. Puc llegir jo mateix si m'he d'incrustar entre els centrals, o si he d'ajudar al mig del camp, o si fa falta algú més per ajudar en defensa."

El migcampista ebrenc, que va treballar amb Luis Enrique al Barça Atlètic ("segur que encara li està donant voltes a l'Espanya-Marroc, perquè el seu equip no va crear prou ocasions per la qualitat que té i està pensant què farà si es torna a trobar en una situació semblant"), es marca sempre com a objectiu acabar la temporada amb millors sensacions respecte a com la va començar. Per ara, assegura, va per bon camí.

L'entrevista completa amb Oriol Romeu, aquí: