Futbol internacional

Open Stadiums, dones activistes iranianes contra la prohibició de veure futbol als estadis

El govern iranià prohibeix l'accés de les dones als estadis per veure partits de futbol. Fa tot just quinze dies, una activista es va immolar per protestar contra els sis mesos de presó als que va ser condemnada per haver vist jugar clandestinament el seu equip.

Oriol VidalActualitzat

L'entrada de les dones als camps de futbol s'ha convertit a l'Iran en una prioritat en la lluita per la igualtat. No ho poden fer amb normalitat des de fa 40 anys, amb la Revolució Islàmica, i moltes han estat víctimes de la repressió. TV3 ha pogut parlar amb una activista d'Open Stadiums que lluita, des de l'anonimat, pels drets de les seguidores iranianes.

Volen viure la seva passió sense més dramatisme que el simplement esportiu. La mort de Sahar Khabazi fa dues setmanes va colpir aficionats de tot el món: Es va immolar calant-se foc. Una protesta extrema per una condemna surrealista: Mig any de presó per haver-se colat a un partit del seu equip, l'Esteghlal de Teheran.

El govern iranià deixa les dones a casa i als bars en els partits masculins de cada cap de setmana. La revolta contra aquesta discriminació s'ha convertit a l'Iran en un dels vehicles cap a la igualtat de drets.

"Això va de l'accés de les dones als espais públics. Ara mateix hi ha molta gent aficionada o no als esports que pensa que és una autèntica bogeria que les dones tinguin prohibit veure el futbol"

 

Les activistes d'Open Stadiums, que han de lluitar des de l'anominat per evitar represàlies, culpen la FIFA per una actitud que consideren massa tova:

"Necessitem la pressió de la FIFA sobre el govern i la federació iranianes per enderrocar aquest mur. Si hagués fet respectar les seves regles i la discriminació s'hagués castigat, no hauríem vist casos i tragèdies de noies joves com la Sahar"

 

Sota la lupa mundial, el govern iranià permet ara que les dones puguin entrar als partits de la selecció, però en una graderia separada i limitada.

"No hi ha res a celebrar. No és el que demanem. El que volem són drets iguals per a les dones aficionades per veure tots els paritts"

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut