Natàlia Arroyo i Azu Muguruza, dues excepcions a les banquetes d'elit
Quan aquest any va començar la temporada entre els 18 equips de la Primera Divisió Femenina de futbol només hi havia dues entrenadores. Pel que fa al bàsquet, només 2 tècniques de 16 banquetes. La catalana Natàlia Arroyo és una d'aquestes excepcions
Natàlia Arroyo s'estrenava aquesta temporada en una banqueta de Primera Divisió de futbol, la de la Reial Societat: "El primer que notes quan arribes a dalt de tot és que el nivell d'exigència creix d'una manera abismal. I més exigència equival a més temps de dedicació requerit."
Ho sap perfectament Azu Muguruza, que ha viscut la novena temporada a la màxima categoria del bàsquet estatal. En el cas de la dona el verb més conjugat és "compaginar":
Si una dona jugadora o entrenadora vol tenir fills encara es viu com una barrera per al progrés professional. Qui ha de fer aquesta concessió socialment és ella i no el seu company, en el cas de parelles heterosexuals.
L'Azu explica que ella va arribar a l'elit després d'haver estat mare de l'Ander. Recorda que el seu fill des dels primeres mesos de vida l'acompanyava a entrenaments i partits. Amb la seva mare entrenadora de bàsquet i el seu pare d'handbol, va mamar rutines de competició però ell va decidir tirar pel futbol i és professional amb la Reial Societat.
La Natàlia creu que cal un canvi de xip i exemples de noves maneres de fer als clubs.
Potser ningú s'ha plantejat si s'ha d'incorporar un servei de guarderia als clubs o no.
La Natàlia i l'Azu senten la responsabilitat de ser el mirall per a moltes futures entrenadores. Les dues coincideixen que a la base hi ha hagut un canvi i la presència de tècniques és molt més gran en comparació amb quan elles van començar a entrenar. El primer tabú que van haver de trencar és que hi ha una manera "femenina" de portar un equip.
La societat ens va classificant i hi ha atributs que històricament s'han considerat més masculins o més femenins, hem de tendir a eliminar-los. L'exigència no té gènere.
Se senten la part visible d'un iceberg on a punt de surar n'hi ha moltes que vindran. La Natàlia nota que els canvis porten velocitat de creuer des de fa uns anys, i que tot i la velocitat s'estan consolidant. Creu que s'han deixat enrere la negativitat i la queixa i ara els progressos arriben basant-se en la il·lusió d'un futur millor. Aquesta final de la Champions n'és un exemple.
En parlem des de la possibilitat de guanyar, des de l'alegria, des d'aquesta plenitud i no des de la protesta, el no tinc diners, el fes-me una miqueta de cas. Ens estem fent mirar amb tota la vitalitat i tot l'optimisme.
El seu és l'exemple que l'aposta femenina a les banquetes dona resultats. Amb elles, els projectes han crescut i esperen que altres clubs en prenguin nota.
