El davanter gambià Musa Juwara, la sensació del futbol italià (Alessandro Garofalo / Reuters)
Futbol internacional

Musa Juwara, un somni entre trenta-cinc mil

Darrere el gol que aquest davanter gambià de 18 anys va marcar fa una setmana a San Siro, amb el Bolonya, hi ha una història de les que rarament es fan realitat: fugir de la dictadura i la pobresa, arribar sa i estalvi a Europa, triomfar jugant a futbol

Jordi SunyerActualitzat

Adama Barrow, president de Gàmbia des del 2016, va servir durant un temps com a vigilant de seguretat d'uns grans magatzems a Holloway Road, al nord de Londres, al darrere de l'Emirates Stadium. "Treballant quinze hores diàries", afirma, es va poder sufragar estudis en negocis immobiliaris que, de tornada al seu país, el convertirien en un dels empresaris de referència a Gàmbia abans d'entrar en política. A la capital britànica, per cert, Barrow es va fer aficionat, com és lògic, de l'Arsenal.

Al seu recent i fabulós informe sobre l'estat actual del futbol mundial, The Age of Football, el periodista i sociòleg londinenc David Goldblatt relata, sobre el terreny, com l'Àfrica ha girat l'esquena als seus clubs. La corrupció ensorra paulatinament el futbol local i els aficionats s'evadeixen gràcies al futbol europeu. Els jugadors africans que triomfen a Anglaterra, França o Itàlia esdevenen models d'èxit per als joves, i els mitjans locals es recreen en relatar la luxosa vida que duen. Seguir una lliga europea, ben organitzada, millor empaquetada per la televisió i amb infrastructures dignes, permet, ni que sigui per dues hores, imaginar-se part d'una realitat absolutament aliena, oposada al seu dia a dia.

La proclamació d'Adama Barrow com a president de Gàmbia, el febrer del 2017 (Chris Roberts / Child Aid Gambia)

Com moltes altres repúbliques africanes, Gàmbia és un país aficionat al futbol però dessagnat per la migració, tant de talents -com el seu propi president- com de gent desesperada. L'Organització Internacional de la Migració estima que 90.000 gambians viuen a l'estranger, i que 35.000 persones van intentar marxar-ne il·legalment en el període del 2014 al 2018. Un d'ells va ser un jove de llavors quinze anys (nascut el dia de Sant Esteve del 2001), orfe de pares i criat pels seus avis, nascut en una petita i relativament turística localitat costanera, Tujereng. Es diu Musa Juwara i ara és jugador professional del Bolonya, a la Serie A italiana.

Un mercat a Tujereng, la població natal de Musa Juwara, a la costa gambiana (Bonnie Vooijs / The Rubber House)

Juwara va fugir de Gàmbia mesos abans del canvi a la presidència, quan el país encara estava sotmès al règim autoritari del militar Jahya Jammeh, al poder des del 1994. El jove va escapar-se per terra, a través de Senegal, Mali, Burkina Faso i Níger. A Líbia, gastant-se els pocs diners que va aconseguir reunir el seu germà gran per ajudar-lo en l'aventura, va embarcar-se en una pastera amb 535 migrants més. A la deriva, els va rescatar un vaixell alemany, membre d'Eunavfor, una de les iniciatives de la Unió Europea per frenar el tràfic il·legal de persones: pocs dies després, el 10 de juny del 2016, van desembarcar al port sicilià de Messina. A Musa Juwara, les autoritats italianes el van enviar més cap al nord, a un centre d'acollida de Ruoti, una localitat de poc més de tres mil habitants a la Basilicata, propera a Potenza.

Moment del desembarcament a Messina del GFS Frankfurt: Musa Juwara és entre els rescatats (Facebook Croce Rossa Italiana)

La pilota era dels pocs elements que podia distreure aquells joves de la seva situació; però per a Juwara, en un cas que no deixa de ser extraordinari, va ser el seu futur. En els partidets al centre d'acolliment, la seva habilitat era notòria, i encara que en aquest punt difereixin les versions (algunes fonts apunten que els seus companys el van animar a sotmetre's a una prova, d'altres diuen que va ser "clissat" per l'entrenador del club local), el cert és que va unir-se a la Virtus Avigliano, l'equip d'una població veïna. Un dels tècnics de l'entitat, Vitantonio Summa, i la seva esposa, l'advocada Loredana Bruno, decideixen fer-li de pares adoptius. "Ell no parlava italià i jo m'esforçava amb l'anglès. Però el primer que em va demanar va ser anar a l'escola. No em va demanar res més, però va deixar clar que sabia que qualsevol camí que fes l'havia d'acompanyar de la cultura", recorda Bruno a Calciomercato.com.

El camp de la Virtus Avigliano, el primer equip de Musa Juwara a Itàlia (calciogiovanilebasilicata.it)

Mentre superava les dificultats d'adaptar-se a un nou entorn, també gastronòmic ("el primer dia a casa vaig cuinar spaghetti i peix a la planxa i gairebé no va menjar res", explica la mare adoptiva), Juwara va arrossegar el seu nou equip cap al títol de la seva categoria: extrem esquerre hàbil i potent i amb una clara tendència a traçar la diagonal cap a la meta rival, es va apuntar 29 dianes. A Avigliano es van acostumar a rebre vistaires de clubs professionals, però existia un sostre de vidre en forma de norma de la federació italiana: un menor estranger no acompanyat -els ja etiquetats com a menas- no podia signar contracte amb cap entitat. De res servien les proves que havia efectuat amb la Juventus i l'Inter. Un recurs d'urgència presentat per la seva mare adoptiva, lletrada i ja tutora legal, davant un tribunal de Potenza, el va rescatar pel que ja és la seva carrera professional. El Chievo, el més ràpid i insistent dels conjunts que el van observar, el va fitxar el gener del 2018.

Musa Juwara (tercer per l'esquerra, fila de baix) amb el Primavera del Chievo 2018-19 (chievoverona.it)

Tot i una bona temporada al juvenil del conjunt veronès (8 gols en 15 partits), per a la temporada següent, el Chievo el va cedir uns mesos al Torí, però d'un aparent mal en va sortir un gran bé: va disputar amb el Toro el prestigiós torneig de Viareggio i tota Itàlia en va començar a tenir les primeres referències. El Chievo sabia que tenia una palleta d'or i li va donar l'oportunitat de debutar a la Serie A, el 25 de maig del 2019, contra el Frosinone: el duel va acabar sense gols i tots dos equips van descendir. I el Bolonya va aprofitar l'avinentesa: cap club de segona divisió fa fàstics a mig milió d'euros, i per aquesta quantitat Musa Juwara va passar a vestir de blaugrana. Els 13 gols plantats amb la primavera bolonyesa eren massa sorollosos perquè els ignorés Sinisa Mihajlovic; i, després d'uns minuts a la Coppa Italia, el serbi l'utilitza a la Lliga contra la Roma, el Genoa, l'Udinese i la Juventus. Va ser a San Siro, però, on va assolir el zènit de la seva trajectòria: al camp des del minut 65 per substituir l'ex del Vila-real Nicola Sansone, va igualar el gol inicial de l'Inter nou minuts després d'entrar a la gespa. El seu compatriota Musa Barrow, de qui s'ha fet inseparable, va arrodonir una nit amb nítida sonoritat africana a la Scala del calcio.

Rodrigo Palacio felicita Musa Juwara després del gol del gambià a San Siro (Alessandro Garofalo / Reuters)

Mihajlovic ha advertit: "la seva és una gran història de vida, però no sabem si també serà una història de futbol". De moment, la premsa italiana destaca que Musa Juwara continua arribant a l'entrenament en patinet, que cobra quaranta mil euros anuals i que vol tornar aviat a Gàmbia per retrobar la seva família biològica. Més que acumular gols, el seu principal repte serà continuar pel camí correcte; però, si més no, sap quant de mal fressat estava el que ha recorregut fins ara.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Good game boys Picture with the legend #thierry Henry #legend#football#bologna#smiles

A post shared by Musa Juwara 19 (@musajuwara) on

Anar al contingut