Mor Jackie Charlton, l'irlandès adoptiu que es va barallar amb el seu germà
Germà gran de Bobby, la seva carrera la van marcar el Leeds United de Don Revie com a jugador i la selecció irlandesa com a entrenador. Jack Charlton, que patia un linfoma i també una demència, ha mort mentre dormia, a casa seva, als 85 anys
El llegendari futbolista i entrenador anglès Jack Charlton ha mort aquesta matinada als 85 anys, a casa seva i envoltat dels seus éssers estimats. En un comunicat, la família ha expressat el seu orgull per "l'extraordinària vida que va tenir i el plaer que va donar a moltes persones, en molts països, i en àmbits molt diferents de la vida. Jackie era un home honest, amable, divertit i genuí que sempre tenia un moment per estar amb la gent". Charlton patia un linfoma i havia desenvolupat una demència.
Nascut a Ashington, una comunitat minera del nord-est d'Anglaterra, i exponent d'una família de futbolistes (al marge del seu germà, els seus tiets eren els germans Milburn, gairebé tots ells llegendes del Leeds United), només va conèixer un club com a jugador, el Leeds, amb qui va disputar més de set-cents partits en vint-i-un anys. Charlton va ser un dels emblemes de l'equip sense escrúpols dirigit per Don Revie i immortalitzat a The Damned United, tot i que Revie va estar a punt de traspassar-lo en la seva primera temporada com a entrenador i malgrat un interès del Liverpool i del Manchester United (on ja destacava el seu germà Bobby) que mai es va arribar a materialitzar. Charlton, a qui van provar de davanter centre però va jugar sempre com a central, va tenir com a parella més habitual a Norman Hunter, anomenat Bites Yer Legs ("et mossega les cames"), que va morir el passat 17 d'abril a causa de la COVID-19. Amb el Leeds United, Charlton va guanyar una Lliga, una FA Cup i dues Copes de Fires, entre altres títols. Si bé, arran d'una entrevista televisiva, se li va atribuir una frase segons la qual "tenia un quadernet negre on anotava els noms dels contraris a qui havia de lesionar", la realitat és que Charlton va ser un defensa contundent però noble, més intimidador que violent.
La seva carrera de tècnic va reflectir el que havia viscut dins del rectangle (aposta per un joc físic i directe, típicament britànic, però amb una pressió molt alta) però va ser exitosa. Va pujar el Middlesbrough a la màxima categoria en la seva primera temporada a les banquetes, i va mantenir-lo durant tres temporades. Va ascendir el Sheffield Wednesday de tercera a segona divisió i el va classificar per a una semifinal de la FA Cup (1983), i, reclutat com a salvador, va evitar "in extremis" el descens del Middlesbrough el 1984. Però a Charlton se'l recordarà pels seus onze anys com a seleccionador de la República d'Irlanda. Fins a la seva arribada, Eire no s'havia qualificat per cap gran torneig: amb Charlton, van disputar dos mundials (1990 i 1994) i una Eurocopa (1988). La no qualificació pel Campionat d'Europa del 1996 va dur Charlton a dimitir, però des de llavors, Irlanda només ha disputat un Mundial (2002) i les dues últimes Eurocopes. El govern de la República el va nomenar ciutadà honorífic, fet excepcional que li suposava gaudir de la nacionalitat irlandesa de ple dret, i també se li van lliurar les claus de la ciutat de Dublín. Els honors futbolístics contrasten, amb tot, amb la tensa relació que va mantenir amb el seu germà, a causa d'una disputa familiar amb l'esposa de Bobby al centre de l'afer.
Des que s'ha conegut la notícia, no han deixat de succeir-se les reaccions de desenes de clubs, jugadors, tècnics i personalitats vinculades al futbol anglès i irlandès. Aquests són els homenatges que li han dedicat el Leeds United i la federació irlandesa.
Rest in peace Jack pic.twitter.com/Z6iIuIAzIE
Leeds United (@LUFC) July 11, 2020
We'll never forget.
FAIreland ⚽️🇮🇪 (@FAIreland) July 11, 2020
Ar dheis Dé go raibh a anam ☘️#RIP pic.twitter.com/5lxVX326vI
