Messi: "A vegades m'agradaria passar inadvertit, sense que la gent em reconegui"
Després de guanyar la seva setena Pilota d'Or, el davanter argentí mostra la cara més humana i repassa la seva trajectòria en una entrevista a France Football
Leo Messi va seguir fent història després d'aixecar la seva setena Pilota d'Or, una fita que no ha aconseguit mai cap altre futbolista. El davanter argentí ha repassat mots detalls de la seva carrera futbolística i el seu costat més humà a France Football, mitjà al qual ha concedit la primera entrevista després de guanyar el guardó:
He estat Messi durant 34 anys, així que estic començant a acostumar-me. Estic content de tot el que m'ha passat, però a vegades haig d'admetre que m'agradaria passar inadvertit, gaudir de la meva família sense que la gent em reconegui. No em queixo, al contrari, sempre és agradable rebre un elogi, un somriure o algú que et demana una foto. Hi estic acostumat i s'ha tornat una cosa normal. No he dit mai que soc el millor jugador de la història, ni intento fer-ho. Per mi, el fet de ser considerat un dels millors de la història ja és suficient. Mai no m'ho hauria imaginat. No m'interessa, no canvia res. Mai no he buscat ser-ho.
Cristiano Ronaldo és el jugador que persegueix Messi en el palmarès de la Pilota d'Or amb cinc guardons. El davanter del PSG també ha destacat la rivalitat que els ha unit.
Sempre he volgut superar-me a mi mateix i no mirar què feien els altres. Amb Cristiano vam tenir competència en un mateix campionat durant anys. Ha estat meravellós i ens ha servit per créixer en les nostres carreres. Però sense mirar-nos l'un a l'altre. Jo només volia superar-me a mi mateix per ser el millor, no millor que l'altre.
🗞 « SEPT EXTRA » 🗞
Ballon d'Or #ballondor (@francefootball) December 2, 2021
Retour sur le #ballondor dans le numéro France Football de samedi 👀 pic.twitter.com/X0x5JopcZa
El davanter del PSG també recorda els seus orígens i la seva arribada a Barcelona:
Vinc d'una família de classe obrera. El meu pare treballava tot el dia i vivíem en un barri força modest. Però no ens va faltar mai de res gràcies a Déu. Els meus pares em van inculcar el respecte cap als altres, el treball i la humilitat. Vaig créixer amb aquests valors. Quan vaig arribar a Barcelona amb 13 anys, a la Masia hi vaig trobar els mateixos valors. L'adaptació a Barcelona no va ser fàcil. Vaig viure un any molt complicat. Els primers anys no podia jugar perquè els papers del meu traspàs no arribaven. Quan vaig tornar a jugar, em vaig lesionar a la tíbia. Però mai vaig sondejar tornar a l'Argentina. A mesura que passava el temps, em trobava millor i estava convençut del meu somni: ser un jugador professional.
Messi s'ha mostrat modest a l'hora de reflexionar si és un model per a la resta:
No sé si soc un model per a la resta de la gent. No m'ha agradat mai ser un model o donar consells. Vaig lluitar pels meus somnis. Al principi, ser un jugador professional. Després, vaig lluitar per superar-me i aconseguir cada any nous objectius. En aquells moments, crec que hi ha una mica de sort. Crec que Déu va escollir que m'arribessin tots.
