Marta Xargay confessa que no era feliç jugant a bàsquet
Una de les millors jugadores catalanes dels últims anys aparca la cistella i busca el retrobament personal amb una altra gran passió seva, la moda. Des de la seva botiga al centre de Girona, l'ex de l'Uni diu que, després del confinament, la idea de tornar a jugar li provocava angoixa
Fa deu dies que ha pogut reobrir la botiga de moda que regenta amb la seva mare al centre de Girona. La pandèmia, com a la majoria de comerciants, li ha portat molts maldecaps, però li ha servit per reflexionar i decidir que era moment d'aparcar la seva principal professió.
"Quan vaig tornar de Rússia al gener ja portava molt desgast mental. I durant aquest dos mesos de confinament ha estat quan he trobat la tranquil·litat i he deixat de patir. Moltes companyes d'equip tenien moltes ganes de jugar i a mi tornar a les pistes em generava angoixa."
Tampoc la tornada a l'Uni Girona al gener, després d'una dècada donant voltes per Europa i els Estats Units, havia solucionat el problema. La gironina acumulava un desgast físic i sobretot mental que ja no li permetia gaudir del bàsquet. Un desgast que ve de lluny.
"Recordo l'any dels Jocs Olímpics de Rio, que vaig començar jugant a Praga. Després a l'estiu preolímpic, WNBA, Jocs i tornada a Phoenix per acabar la lliga nord-americana. I encara tornar a Praga a finals d'any. Amb el Dinamo de Kursk he fet viatges amb tren duríssims. I aquí a Girona primer voles, però després has d'agafar furgonetes per arribar als llocs. En el bàsquet femení no tenim tantes comoditats."
Amb 29 anys, 3 eurobàsquets, una plata olímpica, un plata mundial i una Eurolliga, veurem si l'adeu és temporal o definitiu.
"Ara estic molt immersa en la botiga. Aquests anys se n'ha estat cuidant la meva mare, i jo des de la distància. Vull fer créixer el negoci, la moda és una de les meves passions. Venir aquí és un moment de relax, calma i il·lusió. Pot ser que al novembre tingui ganes de tornar a jugar, o pot ser que digui que s'ha acabat."
