OLIMPISME

Marcel·lí Miret, el pioner en l'animació digital clau en la cerimònia d'inauguració de BCN 92

Fa 30 anys, el món sencer mirava Barcelona. A la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics, La Fura dels Baus havia corprès 3.500 milions d'espectadors amb un espectacle de tanta complexitat que difícilment hauria estat possible sense la participació de Marcel·lí Miret, un pioner de la videocreació digital

Jordi BentanachsActualitzat

L'any 1990, el món era bàsicament analògic, sense ordinadors a les cases ni mòbils als carrers. Va ser llavors quan La Fura dels Baus va rebre l'encàrrec de participar en la cerimònia inaugural dels Jocs. La companyia, nascuda a Moià, necessitava teixir una xarxa de talent per tirar endavant el projecte i una de les primeres dificultats un cop traçades les línies mestres va ser com explicar la idea que tenien al cap --i aquí és on entra Marcel·lí Miret.

"Entendre les obres de La Fura explicades és difícil. El millor és veure-ho i dir concretament: 'És això.'"

Marcel·lí Miret al Museu Olímpic de Barcelona

Un visionari digital

A finals dels 80, Miret era un dels pioners en la creació digital i La Fura hi va contactar perquè convertís en una pel·lícula d'animació l'storyboard que tenien al cap. Un vídeo que acabaria esdevenint clau en un espectacle que van veure 3.500 milions de persones arreu del planeta. En paraules de Carlus Padrissa, un dels fundadors de la companyia:

"La feina d'en Marcel·lí va ser molt important. Ens va permetre ser espectadors d'allò que havíem imaginat."

El vídeo amb la recreació de l'espectacle "Mar Mediterrani" va volar cap a Nova York de la mà de Padrissa fins al despatx de Ryüichi Sakamoto.

"Quan l'hi vaig ensenyar ho va veure claríssim i es va posar a fer la banda sonora fent-lo servir de referència."

El vídeo de Miret va ser una recreació del que s'acabaria veient a l'estadi.

Una cerimònia trencadora

Tant en Marcel·lí com en Carlus destaquen la part trencadora i innovadora de l'espectacle respecte a altres cerimònies olímpiques. Barcelona 92 va ser la primera i última cita on es va representar la sang i el patiment de la humanitat.

"Quan em van presentar el projecte vaig veure que era una revolució. Era una narració visual a través de l'acció, igual que una pel·lícula."

Carlus Padrissa, un dels fundadors de La Fura dels Baus

La Fura volia fugir d'una visió del món naïf i va voler mostrar el dolor de l'home contemporani. La guerra que llavors passava als Balcans ara passa a Ucraïna, el virus gegant que simbolitzava la sida ara seria la covid.

"Érem conscients que ens veuria el món i vam tenir la saviesa de treballar en equip, i 30 anys després no és un èxit de La Fura, és de tothom."

ARXIVAT A:
Jocs Olímpics
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut