Marc Márquez acaricia el títol de 125 cc després d'una exhibició memorable a Estoril
Marc Márquez ha estat a només un pam -només un- de llançar totes les opcions al títol de 125 cc però gràcies a una exhibició digna dels campions, gràcies a una cursa de llegenda, el cerverí marxa d'Estoril acariciant el campionat del vuitè de litre. El català ho ha tingut tot perdut quan ha caigut just abans que la cursa es reprengués després de quedar aturada per culpa de la pluja i, malgrat tot, ha protagonitzat una remuntada apoteòsica fins a adjudicar-se el triomf, per davant de Terol i Smith. Ara, Márquez avantatja el d'Alcoi amb 17 punts i pot afrontar l'última cursa de l'any, a Xest, amb tota tranquil·litat.
Marc Márquez i tots els aficionats al motociclisme recordaran el Gran Premi de Portugal d'aquest 2010. Una cursa que podria haver suposat un daltabaix de cara a l'emocionant desenllaç del Mundial però que ha acabat regalant una de les pàgines més brillants de la temporada i qui sap si de la història del vuitè de litre.
Després d'un cap de setmana atípic per culpa de la pluja, la carrera ha començat amb un Nico Terol llançat en solitari cap a la victòria. El pilot d'Alcoi sortia des de la quarta plaça però ràpidament s'ha col·locat primer per intentar escapar-se i aprofitar el fet que tant Marc Márquez com Pol Espargaró començaven des de l'onzena i la dotzena plaça, respectivament.
Poc comptava el pilot de l'equip Aspar en la sortida llampec del cerverí. Márquez ha remuntat fins a la tercera posició i ha posat els ulls en un Terol que ha estat molt hàbilment defensat pel seu company d'equip, l'anglès Bradley Smith. Espargaró, en canvi, ha tingut molts problemes només començar i una topada amb Cortese semblava deixar-lo gairebé sense opcions.
Aleshores, però, els precs de l'equip del de Granollers han estat escoltats i la pluja hi ha fet acte de presència. Rabat i Vázquez han estat dels primers a patir l'aigua i han anat a terra. Terol, poc després, ha protagonitzat una sortida de pista, i això ha permès que Márquez -que havia tret uns metres a Smith- se li acostés perillosament. No hi ha hagut temps per a gairebé res més ja que els directors de carrera han fet onejar la bandera vermella perquè la pluja era intensa en algunes zones del traçat d'Estoril.
La caiguda i la redempció
La cursa, doncs, tornava a començar de nou i amb una graella totalment diferent de la inicial, amb Terol, Márquez, Smith i Espargaró a la primera línia. La intermitència de la pluja ha carregat de dubtes tots els equips a l'hora de triar quines gomes seleccionar. Els dos principals favorits han optat pels de sec mentre que Espargaró ha temptat la sort amb els de moll. La incertesa, queda clar, era total.
I aleshores ha arribat el moment crític del cap de setmana. Marc Márquez enfilava el camí cap a la graella de sortida i ha caigut incomprensiblement en la zona més molla del circuit. El cerverí ha salvat l'abandonament aferrant-se a la moto amb totes les forces però ha hagut de tornar cap al box per reparar-ne els desperfectes. Els mecànics han treballat de valent perquè Márquez pogués arribar a la graella de sortida a temps de col·locar-se en la segona plaça però al català se li ha esgotat el temps i s'ha vist relegat a la setzena i última posició.
Les cares de desolació eren permanents a l'equip de Márquez davant d'una situació adversa que semblava enterrar les seves opcions al títol. I és que la segona cursa es feia només a nou voltes i el bon nivell de Terol més la mala posició en la sortida s'erigien com un accident pràcticament insalvable.
Amb el semàfor en verd, però, Márquez ha estat brillant i ha remuntat fins a la quarta posició. Ràpidament, el cerverí s'ha desfet d'Espargaró i s'ha col·locat a roda de Smith amb Terol liderant la cursa amb autoritat. L'alcoià no ha pogut escapar-se però ha tingut en Smith un aliat generós en el sacrifici. L'anglès ha evitat que Márquez pogués acostar-se a Terol durant un bon grapat de voltes però només ha estat qüestió de temps que el lleidatà es desfés de Smith i se situés segon.
A tres voltes per al final, la pissarra de Márquez li recordava que la segona posició era bona però el cerverí ha desobeït qualsevol demanda i ha esperat a l'última volta per avançar Terol i materialitzar la remuntada. L'alcoià s'ha resistit amb dos avançaments consecutius però en l'últim s'ha passat de frenada i ja no ha pogut guanyar la roda al català. Márquez ha entrat amb avantatge a l'últim revolt i res ni ningú han pogut ja allunyar-lo d'una victòria èpica i memorable.
Després d'un cap de setmana atípic per culpa de la pluja, la carrera ha començat amb un Nico Terol llançat en solitari cap a la victòria. El pilot d'Alcoi sortia des de la quarta plaça però ràpidament s'ha col·locat primer per intentar escapar-se i aprofitar el fet que tant Marc Márquez com Pol Espargaró començaven des de l'onzena i la dotzena plaça, respectivament.
Poc comptava el pilot de l'equip Aspar en la sortida llampec del cerverí. Márquez ha remuntat fins a la tercera posició i ha posat els ulls en un Terol que ha estat molt hàbilment defensat pel seu company d'equip, l'anglès Bradley Smith. Espargaró, en canvi, ha tingut molts problemes només començar i una topada amb Cortese semblava deixar-lo gairebé sense opcions.
Aleshores, però, els precs de l'equip del de Granollers han estat escoltats i la pluja hi ha fet acte de presència. Rabat i Vázquez han estat dels primers a patir l'aigua i han anat a terra. Terol, poc després, ha protagonitzat una sortida de pista, i això ha permès que Márquez -que havia tret uns metres a Smith- se li acostés perillosament. No hi ha hagut temps per a gairebé res més ja que els directors de carrera han fet onejar la bandera vermella perquè la pluja era intensa en algunes zones del traçat d'Estoril.
La caiguda i la redempció
La cursa, doncs, tornava a començar de nou i amb una graella totalment diferent de la inicial, amb Terol, Márquez, Smith i Espargaró a la primera línia. La intermitència de la pluja ha carregat de dubtes tots els equips a l'hora de triar quines gomes seleccionar. Els dos principals favorits han optat pels de sec mentre que Espargaró ha temptat la sort amb els de moll. La incertesa, queda clar, era total.
I aleshores ha arribat el moment crític del cap de setmana. Marc Márquez enfilava el camí cap a la graella de sortida i ha caigut incomprensiblement en la zona més molla del circuit. El cerverí ha salvat l'abandonament aferrant-se a la moto amb totes les forces però ha hagut de tornar cap al box per reparar-ne els desperfectes. Els mecànics han treballat de valent perquè Márquez pogués arribar a la graella de sortida a temps de col·locar-se en la segona plaça però al català se li ha esgotat el temps i s'ha vist relegat a la setzena i última posició.
Les cares de desolació eren permanents a l'equip de Márquez davant d'una situació adversa que semblava enterrar les seves opcions al títol. I és que la segona cursa es feia només a nou voltes i el bon nivell de Terol més la mala posició en la sortida s'erigien com un accident pràcticament insalvable.
Amb el semàfor en verd, però, Márquez ha estat brillant i ha remuntat fins a la quarta posició. Ràpidament, el cerverí s'ha desfet d'Espargaró i s'ha col·locat a roda de Smith amb Terol liderant la cursa amb autoritat. L'alcoià no ha pogut escapar-se però ha tingut en Smith un aliat generós en el sacrifici. L'anglès ha evitat que Márquez pogués acostar-se a Terol durant un bon grapat de voltes però només ha estat qüestió de temps que el lleidatà es desfés de Smith i se situés segon.
A tres voltes per al final, la pissarra de Márquez li recordava que la segona posició era bona però el cerverí ha desobeït qualsevol demanda i ha esperat a l'última volta per avançar Terol i materialitzar la remuntada. L'alcoià s'ha resistit amb dos avançaments consecutius però en l'últim s'ha passat de frenada i ja no ha pogut guanyar la roda al català. Márquez ha entrat amb avantatge a l'últim revolt i res ni ningú han pogut ja allunyar-lo d'una victòria èpica i memorable.
