Marc Fuentes, amb paràlisi cerebral, somia ser el primer entrenador del futbol d'elit
Marc Fuentes lluita cada dia per demostrar amb fets que les persones amb paràlisi cerebral només tenen disminuïda la mobilitat i la parla. S'està traient el nivell professional d'entrenador de futbol i porta l'equip aleví del seu poble. El primer pas cap al futbol d'elit.
Marc Fuentes,  amb paràlisi cerebral, somia ser el primer entrenador del futbol d'elit
FUTBOL

Marc Fuentes, amb paràlisi cerebral, somia ser el primer entrenador del futbol d'elit

Marc Fuentes lluita cada dia per demostrar amb fets que les persones amb paràlisi cerebral només tenen disminuïda la mobilitat i la parla. S'està traient el nivell professional d'entrenador de futbol i porta l'equip aleví del seu poble. El primer pas cap al futbol d'elit.

Jordi Bentanachs Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Camina decidit per les instal·lacions del CF Vilanova del Vallès, però l'aturen sovint: "On entrenem avui?", li demana un nen. "Amb quin exercici comencem?", li pregunta el seu assistent. "Quan comença la lliga?", l'interroga un pare. Marc Fuentes és un referent al club.

Com abans de cada entrenament, es treu un paper arrugat i ple de gargots i engega l'escalfament. És el que ell anomena la "xuleta". Metòdic i perfeccionista, aplica a cada sessió amb l'aleví del club tot el coneixement adquirit en els cursets d'entrenador de nivell 1 i 2. Està preparant l'examen per al nivell 3, el d'entrenador d'elit, cosa que li permetria entrenar equips de futbol professional del màxim nivell.

En Marc dona indicacions als jugadors de l'aleví del CF Vilanova del Vallès

De la sorpresa inicial a l'admiració

En Jaume, en Gerard, en Pol i companyia escolten atentament les indicacions d'en Marc i van fent que "sí" amb el cap. Els primers dies que el van tenir com a entrenador feien que "no". El Marc ja s'ho esperava:

Les primeres setmanes és normalíssim que els nens no t'entenguin perquè evidentment no estàs acostumat a sentir a parlar a gent com parlo jo.

De mica en mica, la pantilla de l'aleví es van anar habituant a la seva manera de parlar. Quan l'entenia un, ho explicava als altres, fins que va arribar el dia en què a ningú li calia preguntar. Amb els seus coneixements i la seva dedicació, en Marc se'ls ha guanyat a tots.

En Marc comenta el pla d'entrenament amb l'Arnau, el seu assistent

Una vida al voltant del futbol

Tot va començar al pati de l'escola. Com tants nens. Però ell, quan jugava, sempre acabava a terra. Els seus companys tenien més equilibri, més velocitat, però ell no s'arronsava. Va passar a la porteria i no l'ha deixat fins ara. Va arribar un dia que va comentar a l'Ester, la seva mare, que volia provar de jugar amb nens amb paràlisi com ell. Així va ser com va arribar a l'Associació Esportiva Badalonès, on s'ha convertit en un referent dels seus companys, com en Pol:

El Marc demostra que la discapacitat no és un límit per fer qualsevol cosa.

La visió des de la porteria va ser clau perquè li piqués el cuquet d'entrenador. Com sempre, va haver de superar la desconfiança i un sistema que no estava preparat perquè algú com ell treballés per treure's els títols. Conscient que no és fàcil que molts pares apuntin els nens a un equip de jugadors amb paràlisi cerebral, ha decidit crear i entrenar també un equip PC a Vilanova del Vallès. Només n'hi ha 6 a Catalunya, i a en Marc li agradaria que en fossin molts més.

En Marc amb 3 dels jugadors de l'equip amb paràlisi cerebral del CF Vilanova del Vallès

Barça, Espanyol, per què no?

Perico d'arrel, en Marc va poder tastar el futbol professional en un dels seus períodes de pràctiques. L'Espanyol li va obrir les portes i durant una jornada va ser l'ombra del tècnic Pablo Machín. Això sí, no vol córrer. Cada etapa en el seu moment.


Tinc 21 anys, tinc molt de temps, aniré de mica en mica, aniré picant portes i a veure què passa.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut