Manel Borrell, el rei dels Alps, mostra el seu arxiu d'imatges dels 82 cims de més de 4.000 metres
L'any 1988, l'italià Luciano Ratto es va convertir en el primer alpinista a fer els 82 cims de més de 4.000 metres dels Alps. Molt pocs han igualat la seva gesta. Una cinquantena escassa, entre els quals hi ha un alpinista català, Manel Borrell. Hi ha invertit 34 anys, tot un projecte de vida d'un enamorat de la serralada que dona nom a l'alpinisme.
El primer 4.000 dels Alps que va escalar Manel Borrell va ser el Gran Paradiso l'any 1984, la Dent Blanche va ser el número 46, l'Isolée el cim 75; i l'últim, les agulles de les Grandes Jorasses, el que tancava el cercle d'haver ascendit als 82 cims de més de 4.000 metres dels Alps, va caure el 2018. Per consolidar el projecte, conegut internacionalment com a 82 x 4.000, Borrell ha necessitat 34 anys de la seva vida. La seva constància no l'havia tingut mai abans cap alpinista català.
10.000 diapositives
Borrell obre orgullós el calaix on guarda més de 300 rodets de diapositives de muntanya. En total en té unes 10.000. Sense comptar les imatges digitals que les van substituir. Diferents maneres d'immortalitzar la serralada més mítica de l'alpinisme europeu.
"Els Alps és com la culminació de l'alpinisme. L'alpinisme es diu alpinisme pels Alps. Va arribar un moment que vaig dir: 'Osti, puc arrribar a ser el primer català, el primer espanyol a fer tots els 4.000 dels Alps'."
Tota una vida enamorat dels Alps
En Manel divideix en tres les fases del projecte. La primera, de descoberta de l'alpinisme, les dècades dels 80 i 90. Amb poca experiència, molt justets de mitjans però molta il·lusió ell i els seus amics feien expedicions de 15 dies en un cotxe molt petit i pujaven tots els cims que podien.
El projecte es consolida en la segona etapa de la mà dels companys del Club Excursionista de Gràcia. A cavall del nou mill·lenni entren les travesses, les rutes amb vies interessants i numèricament la més profitosa.
L'última etapa, la de certificació, és la més difícil. Cada vegada faltaven menys cims per assolir però en Manel disposava de menys temps. Amb l'ajuda de guies de muntanya i la complicitat i la paciència de la família, Manel Borrell va acabar dedicant moltes setmanes entre la preparació i l'intent dels cims que li faltaven.
"Quan vaig acabar aquest projecte el primer que vaig pensar és intentar reunir tots els meus companys de cordada perquè als Alps sol no hi pots anar mai. No és com aquí al Pirineu, que pots anar-hi sol. Allà has d'anar sempre amb algú per poder-te encordar pels perills que hi ha."
I ara què?
Aquest alpinista infatigable té dos projectes a l'escriptori de l'ordinador: pujar tots els 5.000 d'Europa situats al Caucas i tornar als Alps per pujar tots els 3.800 i 3.900 d'aquesta mítica serralada. En Manel reflexiona sobre les dificultats i els periils de la mutanya i al mateix temps en destaca la part addictiva:
"És una mica estrany perquè et costa esforç, et costa fred, et costa llevar-te, però en canvi la satisfacció d'arribar a l'objectiu i d'assolir el cim, de superar les dificutats, fa que vulguis tornar-hi."
