L'Eurolliga es planteja tres possibles escenaris per continuar la competició

El coronavirus no descansa, però tampoc ho fa l'Eurolliga. Al carrer dels Quatre Camins l'activitat és absoluta, sigui presencial o telemàtica. Ara mateix, a banda del lògic desànim que presideix el dia a dia, es treballa amb tots els escenaris oberts; tots els escenaris que no comportin, naturalment, el tancament de la competició. Les possibilitats són les següents:

Possibilitat més optimista

Que en el termini d'un mes la cosa s'arregli i es pugui reprendre la competició, acabar la fase regular i fer un play-off, potser més curt, a tres partits. Llavors, fins i tot, es podria respectar la data de la final a quatre, prevista per als dies 22-23-24 maig. Es pot contemplar la possibilitat d'endarrerir aquesta fase final.

Una final a vuit

El que llavors voldria dir que no hi hauria play-off, amb l'estalvi de dates i d'esforços que això significaria.

Allargar la competició més enllà del 30 de juny

Això, lògicament, dependria del fet que també els Jocs Olímpics es belluguessin. Jugar al juliol, però, significa que alguns jugadors no podrien competir perquè ja haurien acabat el seu contracte i les plantilles podrien canviar.

En aquest cas, el Barcelona seria dels equips menys afectats, atenent al fet que la direcció esportiva ha fet una planificació a llarg termini: amb contractes multianuals per als jugadors nous i extensió dels contractes amb els jugadors que es consideraven essencials. Lògicament, també cal tenir en compte les lligues domèstiques. En el cas de l'ACB falten encara onze jornades de fase regular, cosa que complicaria especialment el calendari.

En definitiva, i tot i que la lluita contra el virus és una guerra contra un enemic poderós, invisible, es treballa sense descans per salvar la temporada. I per salvar la cirereta del pastís, que sempre és una "final four"... o una "final eight".