El fitxatge de Raúl de Tomás no ha servit per evitar el cinquè descens de l'Espanyol a Segona (Andreu Dalmau / EFE)
El derbi

L'Espanyol a Segona: sempre entrar i sortir

En la història blanc-i-blava, cada descens a Segona ha anat acompanyat d'un ascens la temporada posterior. Els "pericos" han pujat com a campions (amb Camacho) i com a cinquens, amb un sol entrenador i amb destitucions pel mig, però sempre a la primera

Jordi Sunyer / Oriol VidalActualitzat

L'Espanyol afronta el cinquè descens a Segona Divisió de la seva història amb l'esperança de fer bons els precedents històrics de participacions a la categoria d'argent. En els quatre anteriors passos dels blanc-i-blaus per Segona, sempre en l'etapa a Sarrià, els periquitos van ascendir sempre a la primera.

Ricardo Zamora va arribar a dirigir l'Espanyol l'any del seu primer descens (Vicente Martín / Kutxa Fototeka)

La temporada 1961-62, l'Espanyol perd la categoria en una temporada amb tres entrenadors, entre ells el llegendari Ricardo Zamora (tot i que només en dos partits). El porter era Benet Joanet, que, curiosament, dirigiria l'Espanyol la temporada 1989-90 a Segona. A la plantilla hi figuraven uns ja veterans Czibor i Rial, però el seu paper va ser gairebé testimonial. Un empat al camp del Betis a l'última jornada va condemnar l'Espanyol a jugar una promoció que va perdre contra el Valladolid. La temporada següent, amb el paraguaià Heriberto Herrera ("HH2") a la banqueta, els pericos es van classificar segons, darrere el Pontevedra. A la defensa menys golejada de la categoria hi va destacar un jove de Torredembarra, Gerard Gatell, que va fer arrels a Agramunt (Urgell) abans d'una mort prematura i sobtada als 49 anys. L'Escola de Futbol d'Agramunt, que ell va fundar, porta el seu nom.

Tot i comptar amb la davantera dels "cinc delfins", l'Espanyol va tornar a baixar el 1969

Per a la temporada 1968-69, l'Espanyol havia contractat un tècnic de prestigi, l'hongarès János Kalmár, internacional amb el seu país i extècnic del Honved de Budapest, que s'havia exiliat després de la Revolució Hongaresa del 1956. Però Kalmár va durar quatre partits i el va substituir Antoni Argilés. Tot i que els "cinc delfins" continuaven a la plantilla (Amas, Rodilla, Re, Marcial i José María), els pericos van fer una temporada espantosa lluny de Sarrià (només tres punts) i tan sols van ser capaços de guanyar un dels últims onze partits. Van baixar com a penúltims. La temporada següent, Marcial va marxar al Barça, però la resta de la davantera blanc-i-blava va quedar-se per contribuir (amb 17 dianes de Re) a un sofert retorn a Primera; el tècnic xilè Fernando Riera va ser destituït a mitja temporada i Rafael Iriondo no va acabar d'adreçar la situació, però va deixar l'equip tercer, suficient per pujar. En aquella temporada, Dani Solsona, encara juvenil, va rebre les primeres convocatòries amb el primer equip. Tot plegat va coincidir amb la dimissió del president Joan Vilà Reyes i el seu posterior empresonament en el marc de l'escàndol Matesa, en què es va destapar que l'empresa del president blanc-i-blau va cobrar crèdits per l'exportació de maquinària tèxtil que no es va arribar a vendre mai. "L'Espanyol a Segona i jo en presó preventiva durant set anys", va recordar Vilà Reyes en el documental Els cinc delfins que van regnar, de Manel Fanlo. "Avui ningú dubta que allò va ser un problema polític entre l'Opus Dei i la Falange, dins del mateix govern. Es va enviar l'Espanyol a Segona Divisió no pel club, sinó per mi."

Albert Albesa va transformar el recordat penal que va tornar l'Espanyol a Primera el 1990, a Màlaga

L'Espanyol va tornar a tastar el descens l'any després de Leverkusen, en una prova palpable que la patacada no s'havia superat. Quatre entrenadors van passar per la banqueta de Sarrià: Clemente, Pepe Mauri, Raúl Longhi i García de Andoin. Soler i Valverde havien marxat al Barça, Pichi Alonso va perdre protagonisme, Gallart es va lesionar... i el "pichichi" de l'equip, Michel Pineda, només va aportar 5 gols. Aquella temporada van passar cinc estrangers per l'equip: Tommy N'Kono, Adrian Heath, Vassili Rats, Peter Wurz i Ezequiel Castillo. Amb tot, l'Espanyol va tenir l'opció de salvar-se en la promoció de descens: van guanyar el Mallorca 1-0 a Sarrià però van perdre 2-0 al Lluís Sitjar. La temporada següent, culminada amb el recordat "penal d'Albesa" a la promoció d'ascens a Màlaga, va començar revoltada pel fitxatge com a entrenador d'Alan Harris, antic ajudant de Terry Venables al Barcelona. José Manuel Lara va imposar Benet Joanet, però l'ascens el va signar Juanjo Díaz. Curiosament, un altre ex del Barcelona, Steve Archibald, va ser un dels protagonistes de la temporada, si bé el màxim realitzador, amb 12 gols, va ser Gabino. Aquell any va arribar també l'alemany Wolfram Wuttke, que venia de jugar més d'una dècada a la Bundesliga amb el Borussia Mönchengladbach, l'Hamburg, el Kaiserslautern i el Schalke 04. L'Espanyol va pujar tot i ser cinquè: que el tercer fos un filial, el Bilbao Athletic, li va permetre jugar pels pèls la promoció.

Juanjo Díaz va dirigir l'ascens de Màlaga, però no va poder evitar el descens contra el Racing

L'últim descens de l'Espanyol fins avui el va protagonitzar "l'equip dels russos", que de manera celebradíssima va satiritzar Sergi Mas al Força Barça de TVE2 amb la seva nasal imitació de José Manuel Lara. Amb Novoa a la banqueta, l'Espanyol va protagonitzar un inconcebible final de temporada, en què només va guanyar un dels últims quinze partits. Els tres últims els va dirigir Juanjo Díaz, però no va poder obrar el miracle ni tan sols en el "match ball" de la promoció contra el Racing de Santander, on jugava Quique Setién. Només es va aconseguir un gol en 180 minuts... i el va firmar Michel Pineda, a Sarrià, gairebé entre llàgrimes. El posterior ascens va ser, segurament, el més còmode de tots: el va possibilitar José Antonio Camacho, que va iniciar un idil·li amb la parròquia perica guiant alguns dels jugadors integrants del següent Espanyol europeu: Toni Jiménez, Francisco, Lardín o Arteaga. Amb tot, l'estrella de la temporada va ser el búlgar Velko Iotov, a qui va fitxar Lara i que va aportar 13 dianes. L'Espanyol es va permetre perdre els últims tres partits de Lliga i pujar, igualment, com a campió: un escenari que, ara mateix, firmaria l'aficionat blanc-i-blau davant del cinquè any fora de l'elit.

Anar al contingut