Les retirades esportives del 2019

Trobar el moment de deixar l'esport d'elit no és mai fàcil. Saber plegar quan toca requereix coratge i generositat. El 2019, s'han apagat els llums d'alguns referents de l'esport mundial. Retirades il·lustres que deixen petjada.  

Xavi Hernández va ser el senyor Xavi sobre la gespa. Ara ha canviat el camp per les banquetes. La nova etapa també l'ha començat a l'Al-Sadd de Qatar. Però en el futur tothom el veu com a inquilí d'un altre vestidor. Amb Xavi, David Villa va tocar el zenit futbolístic a Wembley. Després de tota una vida marcant gols, Villa ha fet els últims al Japó al costat d'Iniesta. I al Japó també ha penjat les botes una altre golejador, Fernando Torres. Anglaterra va ser el seu gran aparador al món, però sempre serà recordat com un símbol de l'Atlètic de Madrid. 

Jorge Lorenzo plega després de compartir box amb Marc Márquez l'últim any. Deixa de donar gas amb cinc títols mundials clavats en el territori Lorenzo. Lindsey Vonn en té un menys, 4 títols de la general de la Copa del Món. Però dues medalles olímpiques. I 82 victòries a la Copa del Món. L'esquiadora nord-americana ha tastat la glòria i, també, l'infern de les lesions. Qui deixa de girar és Javier Fernández. El patinador madrileny es retira amb el somni d'una medalla olímpica, 7 títols europeus i 2 de mundials. Però qui té més medalles mundials és Ona Carbonell. 23 després de les 3 últimes d'aquest estiu.

És un adeu temporal. Com deia el discurs de Mandela en què va inspirar la seva rutina tècnica: "L'esport té el poder de canviar el món". Ara el que canvia és el món d'aquests retirats il·lustres. Quan s'apaguen els llums, tot torna a començar.