L'únic equip femení de criquet a Catalunya busca recolzament per tenir un camp on jugar
Un grup d'adolescents impulsa el projecte de construir un camp de criquet i ara espera amb il·lusió la votació final del Pressupostos Participatius de Barcelona
L'únic equip femení de criquet a Catalunya busca recolzament per tenir un camp on jugar
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Criquet

L'únic equip femení de criquet a Catalunya busca recolzament per tenir un camp on jugar

Un grup d'adolescents impulsa el projecte de construir un camp de criquet i ara espera amb il·lusió la votació final del Pressupostos Participatius de Barcelona

Jordi BentanachsActualitzat

Els Bangladesh Kings, els Punjab Lions i els Rising Stars són alguns dels 40 equips que hi ha a Catalunya que juguen a criquet.

Tots són masculins; de noies només n'hi ha una, però no té rival contra qui jugar.  Creuen que el fet que a Barcelona no hi hagi cap camp de futbol és un dels problemes perquè no n'apareguin més. Aquesta s'ha convertit en la gran lluita de la Hifsa i les seves companyes:

 

És una pena que no hi hagi un camp a Barcelona. Estem adaptant diferents estadis de futbol o de beisbol, però no és el mateix. La pilota és de cuir i amb herba artificial no bota.

 

Del criquet sala al criquet onze

Tot va començar fa 9 anys. El projecte Criquet Jove a Barcelona va detectar un nínxol de perillositat en els grupets de jugadors que practicaven el criquet prop d'on vivien. Al carrer, en places, amb pilota dura.

El Centre d'Estudis Africans i Interculturals i la Fundació per a l'Esport i l'Educació a Barcelona van sumar esforços per trobar espais on poder jugar de forma segura. Des de llavors s'ha anat avançant pas a pas, i es va crear la primera lliga de criquet escolar masculina.

Es reformulen les normes per donar més viabilitat al projecte i es crea la versió sala d'aquest esport: pilota de tenis, menys jugadors, espai més petit, com els patis de les escoles.

Neix una primera lliga femenina escolar, però arriba un moment en què les jugadores volen jugar a criquet onze, el criquet autèntic. I no tenen ni camp ni rival:

Jo crec que hi ha molts equips de noies "adormits" provinents de famílies d'origen asiàtic. Si tinguéssim un camp on jugar despertarien.

 

Els Pressupostos Participatius per fer realitat un somni

La Samia, la Hifsa, la Nayab han provat d'entrenar-se en camps de futbol nous, on la gespa artificial i el cautxú que porta frenen el bot de la pilota de criquet i fan molt difícil poder-la batejar.

I també ho han fet en camps en desús, com l'estadi Julià de Campmany. En aquest camp abandonat de Montjuïc és on rauen totes les esperances de tenir un estadi específic i allà se n'hi construirà un –si s'aconsegueixen els suports necessaris en l'última fase dels Pressupostos Participatius de Barcelona.

Els Pressupostos Participatius consten de 30 milions d'euros repartits entre els diferents districtes de la ciutat comtal. La votació final, entre el 10 i el 20 de juny, es podrà fer en diversos punts presencials habilitats o per via digital.

 

Obrint camí per les jugadores que vindran

Les jugadores, d'entre 14 i 19 anys, volen deixar clares totes les dificultats que han hagut de passar. Algunes més que altres. La Hifsa sempre ha tingut el suport de la seva famíli. Però, en canvi, la Samia ha hagut de conviure amb el rebuig del seu pare:

Ell creu que el criquet femení no té futur i prefereix que em dediqui a alguna cosa més útil. Els entrenaments són lluny de casa i a la tarda i això tampoc ho veu bé.

 

La Hifsa creu que la seva lluita acabarà obrint moltes portes, i moltes joves com ella ho tindran més fàcil en un futur per practicar l'esport que més els agrada i al qual volen dedicar-se professionalment.

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut