La superstició de Gonzalo Pérez de Vargas amb els llançaments de penals

20.000 espectadors al Lanxess Arena atents a la porteria sud, on es feien els llançaments de la tanda de penals. Tothom atent excepte l'entrenador i el porter blaugranes. Gonzalo Pérez de Vargas no era aliè a la tensió i s'abstreia concentrat en la responsabilitat d'intentar parar algun llançament del Kielce. No va veure el primer gol dels seus companys, el d'Aleix Gómez. Ni el de Dika Mem.

"Vaig sentir que Wolf el va tocar i va estar a punt de no entrar, vaig sentir una mica de soroll amb el llançament del Dika. Però aleshores vaig sentir, enmig del brogit del públic, el xiulet de l'àrbitre donant el gol."

Fa un any i mig que no mira cap penal dels seus companys. I a la final no va canviar la rutina. Tothom atent al tir de Richardson. Però ell, al fons, d'esquena. Tampoc va veure marcar el quart a Ali Zein.

"En aquell moment, especialment, crec que havia de mirar de desconnectar encara que fossin 5 segons per estar més tranquil. Un llançament de penal és molt mental, també. Saps que tot passa molt ràpid. Quan veia qui estava a punt de llançar, en aquests 20 o 30 metres intentar pensar què faria."

I va aturar el llançament del seu amic Alex Dujshebaev. No havia vist cap dels gols dels seus companys, però sabia que la seva parada podia valer un títol de campió d'Europa si després Ludovic Fàbregas encertava el seu llançament. El va celebrar, però tampoc va veure el gol definitiu.

"Els vaig mirar tots després."

L'enfrontament més recent contra el Kielce va valer un títol de campions d'Europa. Però el Kielce també és l'equip que fa uns mesos va trencar una ratxa de 5 anys d'imbatibilitat al Palau Blaugrana. Un dels millors partits d'handbol que es poden veure al món. I, a més, amb comptes pendents. Avui, Esport3, a partir de les 20.30, no faltarà a la cita.