La Superlliga es reinventa: el nou decàleg

El projecte de la Superlliga va aparèixer fa dos anys com a resposta a la creixent insatisfacció dels principals clubs davant la UEFA, bàsicament pel repartiment dels dividends de la Champions. L'organisme europeu va aconseguir neutralitzar la primera amenaça al seu monopoli però no eliminar-la completament. A22 Sports Management, l'empresa que impulsa el nou campionat alternatiu, presenta ara una nova versió del projecte, eliminant o millorant els aspectes que van provocar cert rebuig popular.

La nova Superlliga s'estructuraria en 10 punts bàsics:

• No es tractaria d'una competició tancada i primarien els mèrits esportius.
• No es renunciaria a les competicions nacionals.
• Millor repartiment de recursos econòmics per als clubs
• Competicions controlades pels clubs i més transparència financera
• La salut dels jugadors al centre: harmonització de calendaris i més presència de les associacions de futbolistes
• Crear la millor competició de futbol del món, que atregui les noves generacions
• Millorar l'experiència dels aficionats: facilitar desplaçaments, millorar infraestructures...
• Potenciar i finançar el futbol femení
• Augmentar la solidaritat amb el futbol base
• Respecte dels valors i les reglamentacions europees  

Del document es desprèn que la nova fórmula garantiria a cada participant un mínim de 14 partits, un més dels que juguen actualment els finalistes de la Champions, i que la competició englobaria entre 60 i 80 equips dividits en categories.

El projecte de la Superlliga va sortir a la llum l'abril del 2021 i actualment només tres clubs --Reial Madrid, Barça i Juventus-- li donen suport. Però 9 clubs fundacionals que hi van renunciar davant la pressió popular i de la UEFA encara continuen vinculats contractualment al projecte. Actualment, Superlliga i UEFA estan enfrontats als tribunals a l'espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dirimeixi si UEFA i FIFA incorren en posició de poder a l'hora d'organitzar les seves competicions.