Barça

La segona unitat del Barça no passa d'un empat per oblidar a Osca (0-0)

Valverde ha presentat un onze carregat de suplents i amb dos jugadors del filial, Riqui Puig i Wague. Malcom ha estavellat un xut al pal a la segona part, però les ocasions han estat escasses

Jordi SunyerActualitzat

Sent una de les dates encerclades en el calendari esportiu d'Osca, era previsible que El Alcoraz, il·luminat per un sol primaveral, s'omplís a vessar per transformar en una festa el duel entre el líder i el fanalet vermell del campionat. Valverde, però, ha desil·lusionat la parròquia local i descol·locat el seguidor culer, amb un onze que remetia més a les primeres rondes de Copa del Rei o a la Supercopa de Catalunya que no pas a un partit per avançar cap al títol. Només dos futbolistes catalans a l'alineació, Riqui Puig i Aleñá, dos representants del filial, el de Matadepera i el senegalès Wague, i debutants a la Lliga amb l'elàstica blaugrana (avui color salsa rosa), com Todibo o Murillo. Tan sols Ter Stegen repetia respecte al duel de Champions a Old Trafford. La conseqüència, un empat sense gols d'oblit ràpid, de nosa a arraconar al més aviat possible, fins i tot si implica no guanyar ni marcar en un camp del qual només el Valladolid n'ha marxat sense veure porteria en el present campionat.

Malgrat presentar-se a l'Alt Aragó amb la segona unitat, el Barça s'ha trobat amb un equip de Francisco prudent però diligent en l'organització ofensiva. Amb els carrilers barcelonistes a dalt, qualsevol recuperació local comportava un desplegament veloç que, en ocasions, provocava igualtats numèriques amb els tres centrals de la rara disposició blaugrana. El poder d'Enric Gallego en el joc aeri causava dificultats a Murillo, mentre que, a l'altre costat del camp, Boateng, mancat de possibilitats per tocar l'esfèrica, es dedicava més aviat a repartir mastegots als centrals de l'Osca. El primer quart tenia un gust agre que només endolcia Riqui Puig: el vallesà va tornar a exhibir una visió privilegiada per deixar Dembélé sol davant de Roberto Santamaría (16'), però el meta local va convidar als jocs semàntics amb el seu cognom, també en desviar el potent cop de cap de Jeison Murillo en el córner posterior (17'). No inquietaven tampoc els aragonesos, en part per la notable prestació de Todibo, però l'efervescència del "Chimy" Ávila excitava el públic d'El Alcoraz. S'entén que, fins al descans, la realització televisiva s'entretingués més amb els escassos detalls tècnics que deixava el partit més que en ocasions gairebé inexistents, amb una assistència de Wague cap a Boateng invalidada per l'assistent (36') i dos llançaments mal dirigits d'Enric Gallego (39') i Moi Gómez (43') com a úniques excepcions.

Malgrat la irrellevància d'alguns dels seus futbolistes, especialment l'incomprensible Boateng, Valverde ha renunciat a moure peces fins entrada la segona meitat. L'Osca intentava enviar pilotes a l'àrea confiant en la resolució d'Enric Gallego, que ha obligat a una arriscada sortida de Ter Stegen (52'). Però els de Francisco, més fatigats, també concedien més opcions al Barça en les transicions, alguna mal avortada per una mala apreciació dels fores de joc per part de l'assistent García González. Dembélé ha rematat fora, amb l'esquerra, una centrada de Wague després d'una característica cursa del lateral senegalès (55'); i Malcom, en una immillorable oportunitat per finalitzar el tedi, ha estampat la pilota a la fusta després d'un mal rebuig local (57'). Els visitants han multiplicat la creació de perill i Dembélé ha enviat un llançament sec lleugerament desviat (66') abans que el Txingurri hagi decidit vitaminar l'atac del seu equip amb les entrades de Coutinho i Jordi Alba: Malcom ha avançat la seva posició i el de l'Hospitalet tenia tot el carril esquerre per a ell, mentre el brasiler intentava desequilibrar entre línies. L'Osca també ha mirat de reforçar l'avantguarda amb l'entrada del "Cucho" Hernández. Però els moviments, paradoxalment, han temperat el partit més que accelerar-lo. Ter Stegen es bronzejava mentre, a camp rival, no succeïa res del que podia pensar Valverde en ordenar els canvis. Santamaría tampoc patia davant un Coutinho imprecís, un Malcom desubicat i un Boateng inefable. El partit ha llanguit fins al xiulet final de Cuadra Fernández: el Barça se sap a tocar del títol, però ha perdut una opció per liquidar-lo i centrar-se només en la Champions com ahir va reclamar des d'Andorra l'absent Piqué.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut