La plataforma Cor Blaugrana vol impulsar una moció de censura contra la directiva del Barça
Cor Blaugrana impulsa un nou intent de moció de censura contra Bartomeu i l'actual directiva tres anys després de l'últim intent i a un any de les eleccions
La plataforma Cor Blaugrana, liderada per Josep Maria Cremades, ha anunciat aquest dimecres que pretén posar en marxa una moció de censura contra el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu.
"Sabem que tenim en contra que no hi ha partits al Camp Nou, que hi ha una pandèmia en què no s'aconsellen els desplaçaments i que tan sols falta un any per a les eleccions. I, de tota manera, volem fer aquest vot de censura. Així és el nostre nivell d'indignació", ha explicat Cremades al programa "Què t'hi jugues", de SER Catalunya.
Cor Blaugrana es defineix en el seu compte de Twitter com "un grup de socis que pretén lluitar per la transparència, la bona praxi i el respecte al soci del FC Barcelona".
De moment, començarà recollint suports mitjançant una pàgina web que s'ha creat per a l'ocasió: mocio2020.cat. Els impulsors necessitarien reunir com a mínim les firmes del 15% del cens electoral del club (el 2013 l'Assemblea de Compromissaris va aprovar que s'incrementés el percentatge del 5 a l'15%), unes 16.000, perquè la moció de censura tirés endavant.
Segons els estatuts del club, Cor Blaugrana disposaria de 14 dies hàbils a partir de l'endemà de la recollida de les paperetes i des del 2018, quan l'Assemblea de Compromissaris el va aprovar, els dissabtes compten com a dies hàbils. En cas que la plataforma superés aquest 15% requerit, el club hauria de fer un referèndum que tan sols comportaria la destitució de l'actual junta directiva si així ho volguessin, almenys, el 66,6% dels votants.
L'última moció de censura que va tenir lloc al FC Barcelona va ser la que van impulsar el dues vegades candidat a la presidència de club, Agustí Benedito, i la seva mà dreta, Lluís Geli, durant l'estiu del 2017. L'acció va acabar als jutjats ja que els impulsors i el club van tenir discrepàncies respecte si els dissabtes llavors eren dies hàbils o no per recollir signatures.
Finalment, el jutjat de primera instància número 34 de Barcelona va resoldre el setembre del 2019 a favor de Benedito, però la moció no va prosperar perquè Benedito i Geli van aconseguir 12.504 de les 16.570 signatures necessàries, tot i que no van ser validades perquè en lloc de lliurar-les les van destruir en veure que no arribaven al nombre requerit.
