La gestió de Josep Lluís Núñez: expansió econòmica i social, problemes amb els cracs i la relació amb Johan Cruyff

L'empremta de Josep Lluís Núñez al FC Barcelona ha quedat impresa en la història blaugrana. El Barça va fer un salt endavant en tots els àmbits per acabar convertint-se en el que és avui, un dels equips de futbol més importants del planeta.

Núnez i l'expansió econòmica i social del Barça

Després de fer un sanejament econòmic tot just agafar les regnes del club, va focalitzar la seva gestió en dues grans branques complementàries: preservar els beneficis en els balanços i incrementar el patrimoni del Barça. Les ampliacions del Camp Nou, el Miniestadi i el Museu del Barça són només algunes de les decisions que va prendre Josep Lluís Núñez per fer del Barça un club com el que és avui.

A més, els èxits esportius van projectar la imatge del club arreu del món, i es va multiplicar la presència d'aficionats blaugranes. Amb Núñez es va passar de 96 a 1.379 penyes blaugranes per tot el planeta.

Núnez i la relació amb els cracs

Els cracs dels anys 80: Schuster i Maradona. L'argentí només va jugar a Barcelona dues temporades. Talent amb comptagotes, una lesió després de la famosa entrada de Goikoetxea i molts maldecaps per culpa d'una vida desordenada. Núñez se'n va cansar i li va obrir la porta.

Schuster va demostrar que era un dels millors migcampistes del món. Però el seu caràcter va complicar moltes relacions. Per exemple, amb el seu entrenador, Terry Venables, que, sorprenentment, el va substituir a la final de la Copa d'Europa del 86, amb 0 a 0 al marcador. Schuster va marxar de l'estadi i no va veure com l'Steaua destrossava el somni culer. Núñez va prometre que no tornaria a jugar i, després d'un any de judicis, l'alemany va marxar lliure al Reial Madrid.

Als 90 també va tenir problemes amb Ronaldo. Després de veure gols tan impressionants com el del camp del Compostel·la i de convertir-se en el millor jugador d'Europa, la seva renovació va ser tot un culebró. Els representants Pitta i Martins es van deixar seduir pels diners italians i Ronaldo només va jugar un any de blaugrana.

També als anys 90, no va saber gestionar l'adeu d'una de les llegendes del bàsquet, Nacho Solozábal. Després de 20 anys al club i de prometre-li la renovació, Núñez el va fer fora amb una indemnització econòmica però sense opció a acomiadar-se del Palau. Catorze anys després i amb la sortida de Núñez del club, Solozábal va rebre l'homenatge del Palau i la retirada de la seva samarreta.

Però un dels capítols més dolorosos va ser l'adeu de Luís Figo. Núñez, a punt de marxar, no va voler millorar el contracte del portuguès, i el candidat Florentino Pérez se'l va endur al Madrid.

La primera encaixada entre Núñez i Cruyff va ser al maig del 1988. El primer títol, la Recopa de Berna, va arribar al 89 i, al 90, la Copa del Rei. Tot i els títols, la convivència no és fàcil.

El president i l'entrenador són els líders d'una revolució futbolística que acabarà portant el Barça a guanyar la primera Copa d'Europa de la seva història.

El 20 de maig del 1992, Alexanko va aixecar la primera orelluda a Wembley i els èxits van continuar amb una fita històrica per al club: quatre lligues consecutives. La relació entre Núñez i Cruyff s'allarga amb una altra renovació.

Però, amb els anys, el matrimoni es fa els primers retrets i la parella es trenca per culpa de la diferent perspectiva que tenen respecte d'on han de ser els diners del club.

El maig del 1996, després de 8 anys, Johan Cruyff és acomiadat. Núñez es queda al club fins al 2000. Va marxar del Camp Nou després de 22 anys amb la il·lusió de rebre un reconeixement.