Barça

La comunicació entre Quique Setién i el vestidor del Barça no funciona

Segons ha explicat Ramon Salmurri al programa "Tot costa", de Catalunya Ràdio, la primera xerrada de Setién va sorprendre els jugadors del Barça per la seva exigència i la seva falta d'empatia, alguns futbolistes no entenen les consignes del tècnic i hi ha jugadors que no entenen el seu rol a l'equip
Redacció Actualitzat
La comunicació entre Setién i els jugadors no acaba de ser fluida

La comunicació entre Quique Setién i el vestidor del Barça no funciona i ja s'ha produït el primer distanciament entre el nou tècnic i els seus futbolistes. Segons ha explicat Ramon Salmurri al programa "Tot costa", de Catalunya Ràdio, la primera xerrada de Setién va sorprendre als jugadors del Barça per la seva exigència i la seva falta d'empatia. Segons aquesta informació, alguns futbolistes no entenen les consignes del tècnic i hi ha jugadors que no entenen el seu rol a l'equip.

Mestalla, evidentment, ha estat el detonant de moltes d'aquestes diferències que ara afloren, diferències sobretot futbolístiques. Un dels missatges, diuen des del vestidor, que més repeteix Setién en aquests primers deu dies a la banqueta del Barça és el de la possessió sense pèrdues. El tècnic insisteix una vegada i una altra en la necessitat d'evitar les pèrdues de pilota, conscient que despullen l'equip i n'evidencien la fragilitat defensiva. Cal possessió i evitar riscos. Per això, no s'entén que el tècnic, en la roda de premsa post-partit a Mestalla o Granada, parli de passades sense sentit, o falta de profunditat quan els jugadors entenen que la prioritat és una altra.

La incomprensió arriba a nivells molt elevats quan homes que han de ser pal de paller del "setienisme" i del seu estil de joc també es troben desconcertats amb les pautes del tècnic.

Una cosa semblant, falta d'enteniment entre uns i altres, passa amb els rols... Hi ha futbolistes que no acaben d'entendre, o de veure, la mirada del tècnic. Jugadors que senten que aquest no és el sistema indicat, o que ells no són els futbolistes idonis per dur a terme aquella funció com defensors per atacar o atacants per defensar.

Són petites diferències que es converteixen en gegants quan es parla de l'estat del vestidor. Ja sigui perquè ataquen la seva jerarquia, perquè el missatge no arriba, o perquè entenen que no es treu profit de les seves virtuts, però tota aquesta pólvora, més o menys habitual quan comença un projecte, es converteix en dinamita quan el context és verinós.

Ara mateix, al vestidor del Barça, hi ha un evident distanciament, ja no entre tècnic i jugadors, sinó entre els mateixos futbolistes. No hi ha comunió i això ho enverina tot. Qualsevol problema pot ser salvat si el vestidor està unit i disposat a remar en la mateixa direcció, la que sigui. Però ara tot això ha saltat pels aires. No hi ha comunió. El vestidor no està unit i això ho posa tot en perill. I les cares, al retorn de Mestalla, van evidenciar aquestes diferències. Un viatge després d'una derrota ja implica cares llargues. Però la fredor i el distanciament que es van fer palesos des de Manisses fins a Barcelona van deixar glaçats molts dels que ho van presenciar.

ÀUDIOS RELACIONATS