La comunicació entre Quique Setién i el vestidor del Barça no funciona

La comunicació entre Quique Setién i el vestidor del Barça no funciona i ja s'ha produït el primer distanciament entre el nou tècnic i els seus futbolistes. Segons ha explicat Ramon Salmurri al programa "Tot costa", de Catalunya Ràdio, la primera xerrada de Setién va sorprendre als jugadors del Barça per la seva exigència i la seva falta d'empatia. Segons aquesta informació, alguns futbolistes no entenen les consignes del tècnic i hi ha jugadors que no entenen el seu rol a l'equip.

Mestalla, evidentment, ha estat el detonant de moltes d'aquestes diferències que ara afloren, diferències sobretot futbolístiques. Un dels missatges, diuen des del vestidor, que més repeteix Setién en aquests primers deu dies a la banqueta del Barça és el de la possessió sense pèrdues. El tècnic insisteix una vegada i una altra en la necessitat d'evitar les pèrdues de pilota, conscient que despullen l'equip i n'evidencien la fragilitat defensiva. Cal possessió i evitar riscos. Per això, no s'entén que el tècnic, en la roda de premsa post-partit a Mestalla o Granada, parli de passades sense sentit, o falta de profunditat quan els jugadors entenen que la prioritat és una altra.

La incomprensió arriba a nivells molt elevats quan homes que han de ser pal de paller del "setienisme" i del seu estil de joc també es troben desconcertats amb les pautes del tècnic.

Una cosa semblant, falta d'enteniment entre uns i altres, passa amb els rols... Hi ha futbolistes que no acaben d'entendre, o de veure, la mirada del tècnic. Jugadors que senten que aquest no és el sistema indicat, o que ells no són els futbolistes idonis per dur a terme aquella funció com defensors per atacar o atacants per defensar.

Són petites diferències que es converteixen en gegants quan es parla de l'estat del vestidor. Ja sigui perquè ataquen la seva jerarquia, perquè el missatge no arriba, o perquè entenen que no es treu profit de les seves virtuts, però tota aquesta pólvora, més o menys habitual quan comença un projecte, es converteix en dinamita quan el context és verinós.

Ara mateix, al vestidor del Barça, hi ha un evident distanciament, ja no entre tècnic i jugadors, sinó entre els mateixos futbolistes. No hi ha comunió i això ho enverina tot. Qualsevol problema pot ser salvat si el vestidor està unit i disposat a remar en la mateixa direcció, la que sigui. Però ara tot això ha saltat pels aires. No hi ha comunió. El vestidor no està unit i això ho posa tot en perill. I les cares, al retorn de Mestalla, van evidenciar aquestes diferències. Un viatge després d'una derrota ja implica cares llargues. Però la fredor i el distanciament que es van fer palesos des de Manisses fins a Barcelona van deixar glaçats molts dels que ho van presenciar.