Katie Allen, l'entrenadora de l'equip masculí del RC Polo

Katie Allen (Albury, Austràlia, 57 anys) va arribar fa deu mesos a Barcelona amb un gran repte i tota la il·lusió del món. El RC Polo de Barcelona va confiar el seu equip masculí a aquesta exinternacional (campiona olímpica a Sydney i dues vegades campiona del món). Al seu país ja havia entrenat equips de la Lliga masculina i també havia treballat fa poc al costat de Max Caldas, actual seleccionador espanyol.

Va firmar un contracte per dues temporades amb el Polo i aquest cap de setmana espera alçar el títol de Lliga en la final four que es disputa a Terrassa. A la Lliga espanyola s'ha convertit en la primera dona que entrena un equip masculí.

"No hi ha diferències entre un equip masculí o femení. Jo només soc una entrenadora que intenta fer-ho tan bé com pot amb aquest grup de jugadors, empenyent-los a ells i a mi mateixa per ser millors. Espero haver obert alguna porta a altres entrenadores."

"A vegades, el problema és que les dones ja no aspiren a aquestes feines o no creuen que puguin tenir aquest rol. Altres vegades és cosa dels equips o els clubs, i això ho hem de canviar."

"És qüestió de veure les oportunitats, agafar-les i perseguir-les. Encara que no sigui còmode o no ho hagis fet mai. Encara que creguis que estàs sola. Aquest és el meu missatge per a totes les noies que juguen a hoquei."
 

Des del primer dia, l'acollida de la plantilla a Katie Allen va ser molt bona. Després d'uns mesos d'adaptació, l'equip està preparat per tornar a optar a tots els títols. Llorenç Piera, capità de l'equip, ho explica d'aquesta manera.

"El que més ens va sorprendre del fitxatge de Katie Allen no va ser que fos una dona, sinó el fet de venir d'un hoquei, l'australià, força diferent del nostre. Ens va generar el dubte de com ens sabríem adaptar a aquesta manera de fer diferent."

"És una entrenadora molt liberal, que ens deixa fer i no ens està gaire a sobre corregint-ho tot. Ens ajuda a identificar els problemes i a buscar solucions. Al principi ens va sobtar, sobretot als entrenaments, no tenir un entrenador que ens estigués cridant, però de seguida vam entendre que ella vol que arribem motivats de casa i que som nosaltres els que hem de posar tota l'energia per guanyar."