Els clubs de la Superlliga van pactar tornar 6.100 milions a JP Morgan

Si el projecte de la Superlliga europea semblava tocat de mort després que la majoria dels 12 clubs implicats es fessin enrere, la reacció de la banca que havia de finançar tot el projecte, la nord-americana JP Morgan, pot certificar que el projecte es troba definitivament en via morta. Un dels seus portaveus ha dit: 

"Clarament, hem avaluat malament com aquest acord seria percebut pel conjunt de la comunitat del futbol i com  podria afectar-lo en el futur. En traurem lliçons". 

Aquesta postura implicaria que JP Morgan retira el suport econòmic a un projecte que s'ha ensorrat com un castell de cartes en una setmana.

Segons explica la publicació alemanya "Der Spìegel", la financera nord-americana havia acordat finançar uns 2.500 milions d'euros als clubs organitzadors de la competició amb el compromís que aquests els retornessin uns 6.100 milions d'euros en 23 anys, a uns 264 milions d'euros per any, comptant els insteressos. 

El contracte marc de la Superlliga especifica també que el 8 % dels ingressos obtinguts amb els drets televisius es dedicarien a actes benèfics i solidaris. 

El cost de desvincular-se de la Superlliga europea

El mitjà "Voz Populi" ha desvelat que aquestes clàusules de penalització existeixen i que no són precisament assequibles: 300 milions d'euros. El total de la indemnització correspon al pagament que rebrien inicialment els clubs en cas que la Superlliga es posés en marxa segons el pla previst. 

Tot i  això, ja hi ha algun dels 12 clubs integrants que ha desmentit aquest alt cost.