Josep Lluís Núñez, un president que va marcar la història del Barça

Era l'any 1978 quan un constructor d'èxit, però desconegut per al gran públic, guanyava les eleccions del Barça a Ferran Ariño per només 800 vots de diferència. Tenia 46 anys.

La prioritat de Núñez va ser recuperar econòmicament un club que presentava problemes de tresoreria i canviar la dinàmica perdedora que arrossegava. Li va costar.

Al principi del seu mandat, l'aficionat culer només es consolava amb alguna Recopa de tant en tant. Ni el fitxatge de Maradona va canviar aquesta tendència. La primera Lliga va arribar als 7 anys de presidència, però el club continuava mostrant símptomes d'inestabilitat.

El motí de l'Hesperia, un fet insòlit al món del futbol, va provocar la renovació gairebé total de la plantilla i l'arribada de Johan Cruyff a la banqueta. Amb ell es van aconseguir els títols més importants dels 22 anys de presidència de Núñez. Però els dies de conga, cava i pastissos es van acabar de forma traumàtica.

El divorci entre Núñez i Cruyff va provocar una clivella al club que encara perdura. Al marge dels títols, la gran contribució de Núñez ha estat a escala patrimonial. La construcció del Miniestadi, de la Masia, del museu, les diverses ampliacions del Camp Nou, representen el llegat del qual Núñez se sentia més orgullós. La seva facilitat per emocionar-se va deixar alguns moments inoblidables.

Quan va abandonar la presidència, va desaparèixer de l'escena pública i només vam tenir notícies d'ell quan va ingressar a la presó de Quatre Camins per un delicte fiscal.

Núñez va modernitzar el club, va consolidar-lo econòmicament, va eixamplar la seva massa social, el va preparar per al segle XXI. Poc s'ho pensava aquell noiet que jugava als juvenils de l'Hostafrancs que arribaria tan lluny.