Gerard Gumbau es vol treure l'espina clavada de l'última final del play-off d'ascens del Girona

La final d'un play-off d'ascens és un partit desitjat per a qualsevol jugador. Però per a aquells que senten els colors perquè els han portat des de petits, encara és més especial. És el cas de Gerard Gumbau. El de Campllong té l'espina clavada de la temporada passada quan a l'escalfament del Girona-Elx es va lesionar i va haver de seguir el partit des de la grada. Un any després, el futbol ha donat una nova oportunitat a Gumbau.

Al migcampista encara se li posa la pell de gallina quan recorda aquell fatídic moment: "És duríssim. És indescriptible, el pitjor moment de la meva carrera, però el futbol, amb treball i esforç, et dona una segona oportunitat i la tenim." Reconeix que va passar dies i setmanes fent voltes al que li va passar i que, fins i tot, l'inici de temporada va ser dur, però "un cop te n'oblides i treballes i tornes a dir 'en el futbol no pots quedar-te amb el passat, has d'anar dia a dia, has de voler millorar cada dia', i així ho hem fet", explica el gironí.

La seva família ha estat un pilar fonamental. Els pares i la seva parella van fer-li costat a Montilivi en el primer partit en què va poder accedir públic a l'estadi, l'anada de la semifinal del play-off amb l'Almeria: "Malauradament amb la pandèmia aquest any no han pogut gaudir de veure'm jugar al camp, que és el que realment els agrada més, però van venir al partit de l'Almeria i ho vam gaudir tots tres. Això són moments que t'enforteixen, que et regala la vida, i és importantíssim per a mi".

"Tinc la il·lusió d'un nen que ha estat a les categories inferiors del Girona, que ha vist créixer el Girona com a club, l'ha vist créixer com a entitat i no hi ha res millor que regalar un ascens al club de la teva ciutat, al club del teu cor", conclou un Gerard Gumbau que se sent amb molta força per lluitar en l'últim partit de la temporada.