Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Futbol

Francesc Arnau, un porter de poble que va debutar dos cops amb el Barça

El meta garrotxí va arribar al Barça en edat infantil, es va consagrar a Wembley, però una desfeta al Bernabéu el va condemnar. A Màlaga va trobar l'estabilitat i la seva primera feina com a director esportiu

Jordi SunyerActualitzat

La història de Francesc Arnau és la d'un noi de poble, de Cogolls, nucli de les Planes d'Hostoles, que va arribar a triomfar a Wembley vestint la samarreta del Barça. El seu pare, pagès, havia jugat de central a l'equip del poble, i la seva mare era funcionària de Correus. La senzillesa i la bonhomia, revestida d'una certa timidesa, caracteritzaven Arnau, mai superat per la repercussió de la seva progressió, ni tan sols quan a les Planes s'hi penjaven pancartes amb el seu nom a cada fita de la seva carrera.

Format a la Masia des d'infantils, va debutar molt jove amb el primer equip: una plaga de lesions el va portar a la titularitat en un Barça-Atlètic de Madrid del novembre de 1996, amb 21 anys (3-3). "Me'n recordaré de jugar a futbol?, vaig pensar. Als cinc minuts, ja m'havien marcat el primer gol. I ni tan sols havia tocat la pilota", va recordar en una xerrada el 2017 a Màlaga.

Van Gaal hi va confiar durant la seva segona temporada al club, i el garrotxí li va respondre amb actuacions memorables, sobretot una a Wembley, contra l'Arsenal, en un partit de Champions que el Barça va guanyar per 2 a 4. És per això que Arnau explicava sovint que havia debutat dos cops amb l'elàstica blaugrana: una, aquella nit de nervis contra l'Atlètic, i l'altra, al coliseu londinenc. Mesos després, però, encaixava un 3-0 al Bernabéu, amb dos gols en els primers vint minuts de partit; enmig d'un clima agre al club, el tècnic holandès va retornar el seu compatriota Hesp a la porteria.

Arnau durant el partit a Wembley contra l'Arsenal

Amb l'arribada de Serra Ferrer, el protagonisme d'Arnau va decréixer i, el 2001, va fitxar pel Màlaga. A la Costa del Sol establiria la seva llar, tot i uns primers anys difícils. "Estava demanant a crits anar-me'n, perquè no jugava i havia firmat quatre anys de contracte", va recordar. Al final, va jugar de blanc-i-blau durant deu temporades, a Primera i a Segona, i els seus dos fills (un dels quals també és porter) van criar-se a la ciutat. En retirar-se, Arnau va començar treballant al futbol base malaguista, fins que el 2015 va esdevenir director esportiu del club, durant tres anys.

El desembre del 2019, Arnau va convertir-se en nou director esportiu de l'Oviedo, on treballava conjuntament amb el figuerenc David Comamala. Tot just aquest divendres s'havia reunit amb Cuco Ziganda per planificar la pròxima temporada. La vida, però, és sovint d'una crueltat immediata.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut