Ens hem tret un pes de sobre
En el fons sabíem que acabaria passant. Tots estàvem convençuts que no hi havia cap altra opció que la renovació. Però la cosa trigava tant, el procés s'allargava de forma tan misteriosa, que una gran majoria de culers tenia la mosca darrere l'orella, per no dir que directament estaven -com diria el Màgic Andreu- "acollonidos". Que si la seva família l'obligaria a plegar, que si hi estava deixant la salut, que si no es portava bé amb Laporta i Txiki... La col·lecció de llegendes urbanes destinades a explicar el suposat adéu de Guardiola havia anat creixent de forma perillosa.
Opinió

Ens hem tret un pes de sobre

En el fons sabíem que acabaria passant. Tots estàvem convençuts que no hi havia cap altra opció que la renovació. Però la cosa trigava tant, el procés s'allargava de forma tan misteriosa, que una gran majoria de culers tenia la mosca darrere l'orella, per no dir que directament estaven -com diria el Màgic Andreu- "acollonidos". Que si la seva família l'obligaria a plegar, que si hi estava deixant la salut, que si no es portava bé amb Laporta i Txiki... La col·lecció de llegendes urbanes destinades a explicar el suposat adéu de Guardiola havia anat creixent de forma perillosa.

Actualitzat
I això, afegit al silenci sepulcral que es va autoimposar el de Santpedor quan li preguntaven pel seu futur, generava intranquil·litat. Això sí que era "canguelo" de veritat. Finalment, Pep Guardiola ho ha vist clar, ha cedit a la pressió popular i ha acceptat fer l'anunci de la seva continuïtat al Barça abans del que volia.

Dit d'una altra manera, s'ha imposat el sentit comú. Un club gran com el Barça ha de saber qui serà el seu entrenador amb prou marge de temps. I un tècnic intel·ligent com Guardiola no podia permetre que la bola s'anés fent més i més gran. Al final, tothom content. I per damunt de tot, un únic guanyador: el Barça.

(Text: Bernat Soler)

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut