Ens van deixar al 2020

GENER

David Stern (Estats Units) bàsquet (22-9-1942) Va morir a Nova York l'1 de gener, als 77 anys, a causa d'un vessament cerebral. Comissionat de l'NBA del 1984 al 2014, va "exportar" l'NBA a tot el món, gràcies a la presència, sota el seu mandat, de figures de la talla de Michael Jordan, Magic Johnson, Charles Barkley o Larry Bird. Amb ell de màxim dirigent, les estrelles de l'NBA van poder jugar –en el "Dream Team"-- als Jocs Olímpics, debutant a Barcelona-92. La idea, però, no va ser seva sinó de Boris Stankovic.

Jaume Monzó (Catalunya) natació (31-10-1946). Va morir a Barcelona el 7 de gener, als 73 anys. Pioner de la natació Va destacar a la dècada dels 60. Va batre 9 vegades el rècord d'Espanya dels 200 esquena. Pertanyia al CN Montjuic. Va guanyar el bronze, als Jocs del Mediterrani del 1967, en els 100 esquena.

Paulo Gonçalves (Portugal) motorista (5-2-1979) Va morir als 40 anys, el 12 de gener, a conseqüència d'una caiguda quan disputava el Ralli Dakar, a l'Aràbia Saudita. Al 2015 va aconseguir acabar segon al Dakar, el seu millor resultat. Va participar 13 vegades amb un segon lloc (2015) com a millor resultat.

Kobe Bryant, (Estats Units) bàsquet NBA (23-10-1978). Va ser víctima d'un accident d'helicòpter, a la localitat californiana de Calabasas, el 26 de gener. Tenia 41 anys. En l'accident també va morir la seva filla Gianna Maria, de 13 anys. Bryant va ser un dels jugadors més destacats de la història de l'NBA.

FEBRER

Joan Maria Tintoré, (Catalunya) directiu (9-3-1927). Va morir el 5 de febrer, als 93 anys. Va ser el president del RCT Barcelona del 1993 fins al 2008, on havia entrat com a directiu el 1949.

MARÇ

Boris Stankovic (Bòsnia i Herzegovina) bàsquet (9-7-1925)  Va morir a Belgrad el 20 de març, als 94 anys. Jugador i entrenador va destacar, però, especialment, com a directiu de diversos organismes esportius internacionals. Va ser secretari general de la FIBA del 1976 fins al 2002. Des d'aleshores n'era el secretari general emèrit. Va ser l'artífex de la presència dels jugadors de l'NBA als Jocs Olímpics, ja que considerava una hipocresia que no poguessin jugar-los

Lorenzo Sanz (Espanya) directiu. (9-4-1943) Va morir de coronavirus, a Madrid, el 21 de març. Va ser el president del Reial Madrid del 1995 al 2000. Sota el seu mandat el club va guanyar una Lliga, una Supercopa d'Espanya, dues Lligues de Campions i una Copa Intercontinental.

Benet Joanet (Catalunya) futbol. (16-9-1935) Va morir a Alacant el 22 de març, als 85 anys, víctima del coronavirus. Exporter de l'Espanyol, va ser posteriorment entrenador de l'equip blanc-i-blau la temporada 1989-90. També va dirigir el Deportivo de la Corunya, l'Hèrcules, el Mallorca, el Cadis, el Castelló, el Salamanca, el Las Palmas, el Tenerife i l'Antequerano

ABRIL

Goyo Benito (Espanya) futbol. (21-10-1946). Va morir a Madrid el 2 d'abril, als 73 anys, víctima de l'Alzheimer. Va jugar al Reial Madrid del 1968 al 1982. Prèviament havia jugat al Rayo Vallecano 2 anys. Jugava de defensa central. Destacava per la seva contundència.

Radomir Antic, (Sèrbia) futbol (22-11-1948). Va morir als 71 anys a causa d'una pancreatitis, el 6 d'abril. Va destacar com a entrenador del Reial Madrid, l'Atlètic de Madrid o el Barça, entre molts altres equips, a més de dirigir la selecció de Sèrbia.

Stirling Moss (Anglaterra) automobilisme (17-9-1929) Mort a Londres el 12 d'abril, als 90 anys. Considerat un dels millors pilots de la història de la Fòrmula-1, va guanyar 16 Grans Premis al anys 60, però, curiosament, mai no va aconseguir ser campió mundial.

Michael Robinson (Anglaterra) futbol (12-7-1958) Va morir de càncer el 28 d'abril, a Madrid, als 61 anys. Es va donar a conèixer a Espanya com a futbolista de l'Osasuna, on va jugar del 1987 al 1989. Un cop retirat va destacar com a comentarista i reporter a la televisió. Va guanyar tres premis Ondas, l'últim al 2020.

MAIG

Juan Antonio Zabalía (Catalunya) Hoquei Patins (1-6-1931) Va morir a Barcelona el 5 de maig, als 88 anys. Amb la selecció espanyola, on jugava de porter, va guanyar 3 mundials (1951, 1954 i 1955). Quan es va retirar va dirigir el CP Voltregà (del 1964 al 1972). Al 1965 va aconseguir dur-lo a guanyar un triplet històric: el Campionat de Catalunya, el d'Espanya i la lliga espanyola

Joan Cañellas (Catalunya) motor. Mor a Barcelona, el 8 de maig, als 81 anys, després d'una llarga malaltia. Va treballar a Montesa des del 1962. Va aconseguir salvar la marca de la crisi dels anys 80 a l'arribar a un acord amb la japonesa Honda. Va ser l'artífex de l'aparició de la mítica "Scoopy" a Catalunya i va ser clau per a què Sito Pons fitxés per Honda i aconseguís 2 mundials de 250cc al 1988 i 1989.

Jerry Sloan (Estats Units) bàsquet (28-3-1942) Mor als Estats Units el 22 de maig, al 78 anys. Va destacar en la seva faceta d'entrenador, principalment. Va portar els Utah Jazz –que va dirigir durant 23 anys-- a dues finals de l'NBA, al 1997 i el 1998. Van perdre en totes dues ocasions amb els Chicago Bulls –que havia entrenat anteriorment— de Michael Jordan.

José Roberto "el macho" Figueroa (Hondures) futbol (15-12-1959) Mor als Estats Units el 24 de maig, als 60 anys, a conseqüència d'un infart. Va participar al Mundial d'Espanya del 1982 on va tenir una bona actuació que li va valer perquè el Múrcia el fitxés. S'hi va estar 4 temporades i va aconseguir dos ascensos a la primera divisió. Destacava per la seva força.

Joe Morrow (Estats Units) atletisme (15-10-1935) Va morir als Estats Units el 30 de maig, als 84 anys. Juntament amb Usain Bolt, Carl Lewis i Jesse Owens ha estat un dels únics quatre velocistes que ha guanyat l'or en els 100, els 200 i el 4x100 en uns mateixos Jocs Olímpics. Ho va fer als Jocs de Melbourne del 1956.

JUNY

Carlo Ubbiali (Itàlia) 22-9-1929 Mor a Bérgamo, al 90 anys, el 2 de juny. Va ser el gran dominador de les categories petites del motociclisme als anys 50. Va aconseguir 9 títols mundials: 3 en 250cc i 6 en 125cc.

Miquel Jové (Catalunya) futbol. Mor a Barcelona, als 82 anys, el 13 de juny. Va ser durant tres dècades el delegat de la U.E. Sant Andreu. A més, era el soci més antic de l'entitat.

Joan Fernández (Catalunya) automobilisme (13-9-1930). Va morir a Sabadell als 89 anys, el 22 de juny. Entre el 1961 i el 1989 va guanyar 17 campionats de Catalunya de diverses modalitats automobilístiques, a més de 10 campionats d'Espanya i 2 d'Europa. La seva especialitat eren les curses de muntanya.

JULIOL

Alhaji Momodo Njie "Biri Biri" (Gàmbia) futbol (30-3-1948) Mort el 19 de juliol a Dakar als 72 anys. Va ser el primer jugador negre en la història del Sevilla, que el va fitxar al 1973. Hi va jugar fins el 1978. Extrem esquerra mnolt ràpid, va ser molt apreciat per l'afició sevillista. Els ultres del club es diuen "Biris Norte" en el seu honor. Va jugar 109 partits amb el Sevilla i marcar 34 gols

OCTUBRE

Bernardo España "Españeta" (Espanya) futbol (1-5-1938) Mort el 14 d'octubre, als 82 anys. Va ser l'històric encarregat del material del València durant més de 40 anys i molt apreciat per les generacions de futbolistes del club amb els quals va treballar.

Aurora Chamorro (Catalunya) natació (11-6-1954) Va morir a Barcelona, el 17 d'octubre, als 66 anys. Va ser una de les nedadores catalanes més destacades dels anys 60 i 70. Pertanyia al CN Poble Nou. Campiona de Catalunya 30 vegades, va batre 14 rècords de Catalunya i 10 d'Espanya, del 1969 al 1972. Va ser olímpica als Jocs de Munic-72. Les seves especialitats eren l'estil lliure i la papallona.

NOVEMBRE

Tony Bruins Slot (Holanda) futbol  (1-4-1947). Mort de càncer l'1 de novembre, al 73 anys. Va ser l'ajudant de Johan Cruyff a la banqueta del Barça del 1988 al 1996. També va treballar amb Frank Rijkaard i amb Ronald Koeman. En un 5 a 0 al Camp Nou contra el Reial Madrid, es va fer famosa la imatge de la seva mà per celebrar "la maneta" aconseguida sobre l'etern rival.

Juan Cruz Sol, (Espanya) futbol (13-9-1947). Nascut a Elgòibar, al País Basc, va morir a València el 10 de novembre, als 73 anys. Jugava de defensa. Va fer tota la seva carrera esportiva al València. Va ser 28 vegades internacional.

Jordi Llopart (Catalunya) atletisme (5-5-1952). Va morir d'un infart l'11 de novembre, a Barcelona, als 68 anys. Destacat atleta de marxa, va ser el primer atleta espanyol a guanyar una medalla olímpica.

Josep Lluís Vilaseca (Catalunya) directiu (8-3-1930). Va morir a Barcelona el 14 de novembre als 90 anys. Secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1995, va ser vicepresident del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Ray Clemence (Anglaterra) futbol (5-8-1948). Va morir de càncer de pròstata el 15 de novembre, al 72 anys. Va destacar als anys 70 com a porter del Liverpool i del Tottenham. Va  ser internacional per Anglaterra. Dels 27 jugadors que han jugat més de 1.000 partits professionals, ocupa la quarta plaça amb 1.118, superat per Peter Shilton, Rogério Ceni i Xavi Hernández.

Diego Armando Maradona  (Argentina) futbolista, (30-10-1960). Va morir a Buenos Aires, als 60 anys, el 25 de novembre, a conseqüència d'una descompensació cardíaca i un edema pulmonar. Uns dies abans havia estat operat d'un hematoma subdural al cap. Maradona està considerat un dels tres millors futbolistes de la història juntament amb Di Stefano i Pelé.

Juan de Dios Román (Espanya) handbol (17-12-1942). Va morir per un vessament cerebral el 28 de novembre, als 77 anys. Va ser un destacat entrenador de l'Atlètic de Madrid, del Ciudad Real i de la selecció espanyola, amb la qual va guanyar dues medalles olímpiques de bronze.

Andrea Huser, (Suïssa) curses de muntanya (11-12-1973). Va morir, als 46 anys, a Saas-Fee, a Suïssa, el 29 de novembre, mentre s'entrenava, en patir una caiguda de 140 metres. Va ser una destacada corredora de muntanya, tant a peu com en bicicleta. Va ser bronze al Campionat d'Europa de triatló d'hivern del 2013.

DESEMBRE

Alejandro Sabella (Argentina) futbol (5-11-1954). Va morir a Buenos Aires el 8 de desembre, als 66 anys. Destacat entrenador, va dur la selecció argentina a la final del Mundial del Brasil del 2014, cosa que l'"albiceleste" no aconseguia des de feia 24 anys.

Paolo Rossi (Itàlia) futbol (23-9-1956). Va morir el 10 de desembre d'una malaltia incurable, a Roma, als 64 anys. Va ser el gran heroi del Mundial que Itàlia va guanyar el 1982. Especialment recordada és la seva brillant actuació en el partit que Itàlia va guanyar al Brasil per 3 a 2, a Sarrià, l'antic estadi de l'Espanyol. Ell va fer els tres gols italians.

Gerard Houllier (França) futbol (3-9-1947) Mor a París el 14 de desembre, als 73 anys. Jugador i entrenador, va dirigir com a tècnic, el Lens, el PSG, l'Olympique de Lió, el Liverpool i l'Aston Villa. Va guanyar una lliga francesa amb el PSG. Els seus grans èxits com a tècnic van ser, però, amb el Liverpool, amb el qual va guanyar una FA Cup, dues Copes de la Lliga, una Community Shield, una Copa de la UEFA i una Supercopa d'Europa, en els 6 anys que va estar en club anglès.

Martí Estela (Catalunya) Waterpolo. Nascut al 1992, va morir a Barcelona, el 16 de desembre, als 28 anys, en un accident de moto. Va ser internacional en les categories inferiors i subcampió del món júnior al 2011. Era el tercer porter del Club Natació Barcelona.

K. C. Jones (Estats Units) Bàsquet. Nascut a Taylor, Estats Units, el 25 de maig del 1932. Va morir el 25 de desembre a la seva localitat natal, als 88 anys. Un dels jugadors i entrenador més destacat de la història de l'NBA. Com a jugador dels Boston Celtics va guanyar 8 títols de campió. Està en el Top-3 de jugadors amb més títols. Després, com a entrenador dels Celtics, va guanyar 2 títols més. Va dirigir els Celtics entre el 1983 i el 1988.

José Agustín Aranzábal "Gaztelu" (Pais Basc) Futbol. Nascut a Bergara, el 23 d'agost del 1946. Va morir el 30 de desembre a la seva localitat natal, als 74 anys. Va jugar a la Reial Societat del 1966 al 1981. Va marcar 28 gols. Era un migcampista defensiu que va ser dos cops internacional per Espanya. En la seva primera temporada amb la Reial Societat va aconseguir l'ascens a la primera divisió, i en l'última va guanyar la lliga, l'únic títol del seu palmarès. Era el pare d'Agustín Aranzábal, que va jugar també a la Reial Societat del 1992 al 2004. El seu sobrenom de "Gaztelu" (castell, en euskera) feia referència a un caseriu que tenia la seva família.

Josep Ferrer Peris (Catalunya) Tenis. Nascut a Barcelona el 20 de maig del 1934. Va morir a Barcelona el 31 de desembre, als 86 anys, víctima del coronavirus. Va ser el president de la Federació Catalana de Tenis del 1981 fins al 2008. Sota el seu mandat el tenis català va viure la seva millor època amb la irrupció de tenistes de la talla de Sergi Bruguera, Àlex Corretja, Emílio, Javier i Arantxa Sánchez Vicario, Albert Costa, Carles Costa o Tommy Robredo, entre altres. Ferrer Peris va ser campió de Catalunya al 1946-47 i 48 i campió júnior al 1950.

              Josep Ferrer Peris va ser president de la Federació Catalana de Tenis durant 27 anys