Futbol

Els deu entrenadors "top" sense equip

Els van despatxar, es van esbatussar amb directius setciències o descansen voluntàriament. Són entrenadors que han destacat en el panorama continental en els últims anys, però que ara estan sense feina. I la següent relació n'és només una tria

Jordi Sunyer Actualitzat

Alguns reposen tranquil·lament a casa seva; uns quants, després d'una liquidació generosa, mirant molt futbol, que és el que sempre responen quan se'ls pregunta per la seva ocupació. N'hi ha que s'han reciclat com a pundits i d'altres, sobretot en categories inferiors, planen com rapinyaires sobre les banquetes més febles.

Tot i que cada cop són més els que aprecien continuar analitzant el joc sense tenir la pressió de gestionar un vestidor rebentat pels egos i sense haver d'entomar directius impertinents –o sigui, com a comentaristes–, la gran majoria d'entrenadors sense feina aspiren a tornar a entrar, un dia, a la roda.

Els deu següents, en una tria subjectiva i sense ordre particular, serien els hàmsters de l'àrea tècnica amb un pèl més lluent.

Andrea Pirlo només va durar un any a la banqueta de la Juventus (Reuters)

Andrea Pirlo (42 anys). La Juventus el va llançar a l'arena sense que tingués encara el títol adient, seguint una altra de les tendències inspirades per Josep Guardiola, al marge del joc: la designació per al càrrec d'una llegenda del club, retirada recentment i aparentment amb idees fresques, per guiar l'equip. Pirlo, però, va completar una campanya discreta: quart a la Lliga, només un punt per sobre del cinquè, i amb una Coppa Italia i una supercopa al palmarès. No va continuar.

Joachim Löw, campió del món amb la selecció alemanya (Reuters)

Joachim Löw (61 anys). Seleccionador alemany durant quinze anys, va rentar la cara de la mannschaft fins a convertir-la en un conjunt talentós i ofensiu, i va estirar també alguna de les aportacions de Guardiola al Bayern de Munic. La culminació de la seva carrera va ser el Mundial del 2014, amb la humiliació davant l'amfitriona Brasil com a generosa guarnició, però la seva carrera com a tècnic de club va ser molt discreta, amb una final de Recopa amb l'Stuttgart i una Bundesliga austríaca com a fites principals.

El tècnic suís del Borussia Dortmund Lucien Favre espera que el seu equip sigui capaç de fer un gran partit al Camp Nou
Lucien Favre escolta ofertes després de més d'un any sense entrenar (Reuters)

Lucien Favre (63 anys). El Barça es va enfrontar al tècnic suís en la Champions 2019-20, i no va sortir escaldat del vell Westfalenstadion de miracle. El Borussia Dortmund, del qual no va aconseguir treure de l'ombra del Bayern malgrat el triomf en la Supercopa del 2019, va ser el seu últim equip: el van fulminar després d'una ratxa de 2 punts de 15 possibles la tardor del 2020, quan Haaland ja havia plantat onze gols. Dues lligues i dues copes suïsses completen el seu palmarès.

Antonio Conte celebra un gol amb els seus jugadors de l'Inter amb un gest característic (Efe)

Antonio Conte (52 anys). Apòstol dels tres centrals, el tècnic de l'Apúlia manifesta a la banqueta el mateix caràcter indòmit i rabiós que exhibia al rectangle vestint l'elàstica de la Juventus, també en les relacions amb les directives. Conte ha fabricat equips físics però versàtils, capaços de practicar un futbol atractiu però avesats a l'intercanvi de cops i, fins i tot, al joc directe. L'avalen tres campionats italians amb la Juventus i un amb l'Inter, la temporada passada, i una Premier League amb el Chelsea. Guardonat individualment, és un entrenador de primeríssim ordre.

Frank de Boer, en una imatge de la seva breu etapa com a seleccionador neerlandès (@KNVB)

Frank de Boer (51 anys). Malgrat el seu passat blaugrana, no és especialment simpàtic al Camp Nou per haver militat al club en una època fosca (1999-2003) i per la seva humiliació a Robert Enke quan el porter alemany ja patia les conseqüències d'una depressió. A més, com a tècnic, des que es va convertir en el primer entrenador a assolir quatre títols de l'Eredivisie neerlandesa amb l'Ajax, no ha acabat mai bé; destituït a l'Inter amb l'equip dotzè, destituït al Crystal Palace després de deu setmanes i sense cap gol a favor, successor del Tata Martino a l'Atlanta United i eliminat de l'Eurocopa, amb els Països Baixos, als vuitens de final.

Rudi Garcia, donant instruccions als seus jugadors en un dels seus últims partits amb la Roma (EFE)

Rudi Garcia (57 anys). Fill d'andalusos exiliats, va aconseguir que a l'equip de Lilla l'anomenessin "el Barça del nord", quan va dirigir els dogues durant els mateixos anys en què Guardiola va entrenar el Barça, període culminat amb un doblet Lliga-Copa. Garcia ha viscut sis anys en places calentes com Roma (subcampionat el 2015) i Marsella (finalista de la Lliga Europa el 2018). La seva última fita va ser guiar l'Olympique Lyonnais a les semifinals de la Champions, tot i que en la temporada posterior no va aconseguir situar els lionesos entre els quatre primers de la Ligue 1.

André Villas-Boas, dirigint l'Olympique de Marsella a la Champions (Reuters)

André Villas-Boas (43 anys). Un dels fenòmens més sorprenents de l'última dècada i visitant habitual del Camp Nou i del Miniestadi en els millors anys del Barça –en un d'aquests viatges es va convèncer de fitxar Oriol Romeu per al Chelsea. El Marsella el va destituir després de dur l'Olympique a la Lliga de Campions per primer cop en set temporades i de guanyar el primer clàssic contra el PSG en nou anys: havia criticat que el club portés jugadors sense consultar-l'hi. Campió de lliga a Rússia (amb el Zenit) i Portugal, ha entrenat també a la Xina.

Shevchenko celebra el gol amb un dels seus jugadors
Shevchenko celebra un gol amb el porter de la selecció ucraïnesa Búixtxan (EFE)

Andrei Xevtxenko (44 anys). La seva remarcable feina amb la selecció ucraïnesa a l'Eurocopa, a la qual va conduir als quarts de final, li ha aportat notorietat, però la seva prestació en un club –encara inèdita– és una incògnita tan gran com el motiu de la seva discontinuïtat al capdavant de l'equip nacional. Versàtil tàcticament, ha heretat dels seus anys de joventut al Dinamo de Kíev, a les ordres de Valery Lobanovski, un deix pels contraatacs científics i metòdics, si bé sempre ha assegurat que vol que els seus equips siguin creatius, protagonistes.

Phillip Cocu, en la seva etapa com a entrenador del PSV (Reuters)

Phillip Cocu (50 anys). En un cas similar al de Frank de Boer, va fonamentar la seva anomenada als Països Baixos –tres lligues en cinc temporades amb el PSV Eindhoven, on també va triomfar com a jugador–, però no ha sabut mantenir-la lluny del país dels pòlders. Al Fenerbahçe va durar quatre mesos i va deixar l'equip només un punt per sobre de la zona de descens. Al Derby County, ara a la Segona Divisió anglesa i en una situació econòmica límit, va completar una destacada primera temporada –desè– amb un estil de joc que, per la permuta constant de posicions, va ser equiparat amb el futbol total de Michels. A la temporada següent, amb l'equip cuer, el van despatxar.

Domènec Torrent, amb gest preocupat en un partit del Flamengo (Reuters)

Domènec Torrent (59 anys). Tot i la seva limitada experiència com a primer entrenador –una temporada i mitja al New York City, en què va aconseguir la primera classificació per a la Champions de la CONCACAF en la història del club, i tres mesos mal acabats al Flamengo–, ha absorbit durant onze anys el coneixement de Pep Guardiola al Barça, al Bayern i al Manchester City. Faltat de la grandiloqüència d'altres entrenadors més sorollosos, el pedigrí cruyffista del tècnic de Santa Coloma de Farners està fora de qualsevol dubte.

A aquesta llista s'hi podria perfectament afegir Zinédine Zidane, si bé el marsellès no ha conegut més banquetes que les de Valdebebas i el Santiago Bernabéu, eternament vinculat a la casa blanca, també com a jugador, fet que el pot allunyar de determinats càrrecs. També duen el telèfon connectat Gennaro Gattuso, Claudio Ranieri, Roberto Di Matteo, Raymond Domenech, Francesc Xavier Garcia Pimienta, José Luis Mendilibar, Abelardo Fernández o, fins i tot, Bernd Schuster, entre altres. Saben que la Lliga és llarga i que els nervis, en determinats despatxos, són de mal controlar: de moment, ja han saltat dos tècnics de la Sèrie A italiana i un de la Segona Divisió espanyola. I, evidentment, no seran els últims.

Anar al contingut