NBA

"The Last Dance" destapa la versió més tirànica de Michael Jordan

Els companys de Michael Jordan als Chicago Bulls parlen de la versió més tirànica del número 23 a la darrera entrega de "The Last Dance"

Noel RodríguezActualitzat

A ningú se li escapa que Michael Jordan ha sigut un dels esportistes més competitius de la història. Per ell guanyar no era un anhel; era una obsessió. I per aconseguir-ho feia el que calgués, sense importar-li si pel camí feria la sensibilitat dels seus companys de vestidor.

La darrera doble entrega de "The Last Dance" ens ofereinx la versió més maquiavèl·lica de Michael Jordan, amb les opinions dels jugadors que el van patir no a la pista, sinó als entrenaments. Molts no s'han mossegat la llengua, però, malgrat això, tots arriben a la mateixa conclusió: tot el que feia Michael Jordan ho feia per guanyar. Aquestes són algunes de les impressions dels qui van coincidir amb Air Jordan als Chicago Bulls:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Even Michael Jordan's teammates were afraid of him. 👀 #TheLastDance

Una publicación compartida de SportsCenter (@sportscenter) el


Jud Buechler: «La gent el temia. Érem els seus companys i ens feia por!»


Will Purdue: «No ens equivoquem, era un imbècil. Va passar-se de la ratlla en moltes ocasions. Però, amb el pas del temps, te n'adones de tot el que volia aconseguir, i aleshores veus que era un gran company.»
 

Toi Kukoc: «Tothom estava tens sobre com reaccionaria en Michael després d'un mal partit. Ens deia: "Cabrons, avui no heu fet res! Prepareu-vos per a l'entrenament de demà"

Steve Kerr: «Una vegada em va dir: "Si no suportes la meva pressió, no suportaràs la pressió dels playoffs de l'NBA."

BJ Armstrong: «Si era simpàtic? No, no podia ser-ho. Amb la mentalitat que tenia no podia ser simpàtic. Era complicat ser a prop d'ell si no estaves enamorat del bàsquet. És una persona difícil."

El documental també destaca la fixació que tenia Michael Jordan per un jugador en concret, Scott Burrell, aler dels Bulls la temporada 97-98.

«Tenia talent, però li faltava compromís i seriositat. Intentava picar-lo, però era impossible. Era massa bon noi», diu Jordan de Burrell, de la qual cosa Burrell es defensa amb un argument tan simple com demolidor: «Ens pressionava perquè estiguessim al seu nivell. Però no sé si Jordan era conscient que ningú podia arribar al seu nivell.»

 

De vegades, Jordan tirava d'una ironia punyent per motivar Scott Burrell: "Si aconsegueixes defensar-me, rebràs 290 ofertes de feina". Burrell, per cert, va acabar la seva carrera esportiva fora de l'NBA jugant en lligues tan exòtiques com la filipina i, fins i tot va tenir un breu pas per la lliga ACB, a les files del Lagun Aro Bilbao Basket.

"Si aconsegueixes defensar-me, rebràs 290 ofertes de feina", Michael Jordan a Scott Burrell

Davant la tensió creixent en alguns entrenaments, Phil Jackson es va veure obligat a calmar el seu jugador estrella: «De vegades era massa combatiu als entrenaments i s'enfrontava amb la gent. Vaig parlar amb ell perquè es moderés i recuperés l'esperit d'equip perquè aquesta era la seva missió com a capità de l'equip".


El capítol acaba amb una reflexió de Michael Jordan sobre si la seva competitivitat li ha costat que el considerin una persona antipàtica: «No ho sé», diu Jordan. «Guanyar té un preu. El lideratge té un preu. I per això arrossegava els meus companys quan ells no podien. Els reptava quan no volien ser reptats. I tenia el dret a fer-ho perquè ells no havien passat per les coses que jo havia passat a l'NBA», diu en referència a les lesions i a les derrotes que havia patit abans de convertir els Chicago Bulls en un equip guanyador.

«Si formes part de l'equip has d'estar a l'alçada del meu joc i no em conformaré amb menys. I si això implica que t'hagi de pressionar, ho faré. El que mai podran dir els meus companys de mi és que els demanés cap sacrifici que jo no fes."

 

El darrer pensament de Michael Jordan l'acaba pràcticament entre llàgrimes i demanant que apaguin la càmera: «Quan la gent miri aquest documental potser diran "Oh, no era massa amable. Era una mica tirànic"... Bé, això ho pensarà qui no hagi guanyat mai res. Jo volia guanyar i volia que els meus companys guanyessin també. Faig el que faig perquè soc així. Així és com entenc el joc. Aquesta és la meva mentalitat. Si no vols jugar així, millor que no juguis.»

ARXIVAT A:
NBA
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut