El Manlleu trenca la seva maledicció contra el Palau i li frustra el pòquer (5-2)

L'esport ofereix sovint lliçons de vida, basades en la perseverança, en no rendir-se davant les adversitats, en ignorar allò que sembla gravat a foc en algun lloc. Avui ha estat el Club Patí Manlleu qui ha realitzat aquest paper inspirador, en superar el Palau (5-2) en la final de la Copa de la Reina. Les vallesanes acreditaven un recorregut immaculat fins avui: imbatudes en totes les competicions, campiones de Catalunya, de l'OK Lliga i de la Copa d'Europa, i victorioses sobre les quadribarrades en tots els partits que havien enfrontat els dos equips. Però l'equip de Jordi Boada s'ha espolsat tots els fantasmes amb una exhibició d'efectivitat i de solidesa defensiva, davant d'un Palau que, malgrat algunes esquerdes al darrere, també ha demostrat per què ha fregat un extraordinari pòquer de títols.

Les osonenques han sorprès les tricampiones amb un inici molt intens, en què la gurbetana Nara López i María Díez Peke han advertit del seu potencial ofensiu. La igualadina, de fet, ha malaguanyat un penal (5'), picant-lo desviat i enviant el rebuig posterior al cos de la portera Maria Vicente. Les vallesanes, fins i tot, es mostraven descentrades en defensa; una bona combinació entre Anna Casarramona i Ona Castellví, jugant també amb la tanca, ha permès a la vigatana obrir el marcador (1-0, 6') i ha indignat Iván Jaquierz, el tècnic argentí del Palau, que ha reclamat el primer temps mort. Les groc-i-negres, però, han trobat l'empat en una acció amb un pèl de fortuna: un penal absurd d'Ona Castellví per impulsar la bola amb el patí l'ha transformat Carla Fontdeglòria (1-1, 10'), fent rebotar l'esfèrica als dos pals i a l'esquena de la portera xilena Fernanda Hidalgo.

L'empat ha estabilitzat el Palau, i les vallesanes han pres la iniciativa en una acció iniciada per Carla Puigdueta que ha definit Paula Ferrón, després de patinar per darrere la porteria (1-2, 13'). Amb tot, ha calgut un altre temps mort d'Iván Jaquierz perquè el seu equip serrés més les dents en defensa, i més quan continuava concedint opcions (la més clara, un tret al travesser d'Anna Casarramona). Però quan millor estava defensant el Palau, una bola dividida ha caigut als peus de Maria Díez dins l'àrea, i aquesta no ha perdonat (2-2, 21'); i, en l'últim minut, un Manlleu reviscolat ha tornat a capgirar el marcador després d'una intel·ligent assistència d'Anna Casarramona enviada a la xarxa per Nara López (3-2, 24').

L'escenari del partit ha motivat una sortida pressionant del Palau a la represa. Però les vallesanes no han sabut materialitzar el domini, davant un equip de Jordi Boada sòlid i ben posicionat, sabedor que tenia en les contres un roc a la faixa. I ha estat en una d'aquestes accions, després d'una pèrdua del Palau en zona de rematada, quan Anna Casarramona ha establert el 4-2 (35'). Les manlleuenques han llegit millor el matx i han defensat millor que les seves rivals, ben protegides en última instància per Fernanda Hidalgo, amb una única llacuna: les faltes, ja que el Manlleu s'ha carregat amb nou quan encara faltaven deu minuts per al final.

Iván Jaquierz ha demanat a les seves jugadores que s'atrevissin més en els uns contra un, però el Palau es frustrava repetidament davant un Manlleu impenetrable i crescut, amb prou confiança per acabar liquidant el duel amb un gol de traca i mocador. Anna Casarramona ha recuperat una bola darrere la seva pròpia porteria, ha conduït superant totes les rivals i, davant la portera Laura Vicente, ha combinat amb Maria Díez per acabar firmant a plaer una diana antològica (47'). Així, el Manlleu no només ha aixecat la seva segona Copa, després de la que va obtenir el 2015 sobre el Voltregà, sinó que ho ha fet amb un partit pràcticament perfecte contra un rival que, fins ara, havia fregat la perfecció.