El Madrid supera clarament un Manresa fatigat (93-76)

Volen que els comenti una de les diferències que hi ha entre el Manresa i Madrid --a banda de l'econòmica, és clar--? Doncs mirin, és aquesta: si els manresans arriben a una final europea i la perden, la poden celebrar com un triomf perquè és una fita impressionant per a l'entitat. En canvi, si el Madrid --o el Barça-- juga una final i la perd, mai pot ser una victòria, mai; malgrat que la premsa madrilenya ho hagi venut així aquests darrers dies. I aquesta és la raó perquè el Pavelló de la Comunitat estigués aquesta nit molt buit.

Dit això, el partit no ha tingut història. Ha fet la sensació que el Manresa --que va guanyar en aquest pavelló en fase regular-- era un equip cansat, sense aquell bri d'alegria i efectivitat que els ha fet grans aquesta temporada. El matx estava totalment decidit al descans, amb uns parcials de 21-14 i de 27-15 que conduïen a un insuperable 48 a 29 a l'hora de marxar cap als vestidors. El domini del rebot del Madrid i la manca d'encert dels catalans podrien explicar aquesta diferència. Això i que els madrilenys es troben en un bon moment, això és prou evident.

A la segona meitat, el Madrid s'ha relaxat una mica i el Baxi ho ha aprofitat per tapar vies d'aigua. En benefici dels jugadors de Pedro Martínez val a dir que no han parat de lluitar fins al xiulet final, cosa que no deixa de ser destacable. Era important acabar bé el partit, i la victòria parcial dels segons vint minuts (45-47) permet somiar amb intentar allargar la sèrie; és a dir: guanyar al Nou Congost dissabte que ve. El que és clar és que el feu manresà estarà ple a vessar i la comunió entre públic i equip tornarà a ser magistral.