El Madrid s'aferra a la Lliga sotmetent un Alabès càndid (1-4)
Els d'Abelardo han disposat de la primera ocasió, però el domini blanc sobre el partit ha estat absolut. Benzema, en forma, ha firmat un doblet i Hazard s'ha retrobat amb el gol a la Lliga gairebé tres mesos després
El futbol són estats d'ànim, diu un adagi d'aquest esport, però aquests estats poden ser efímers, canviants. Ridiculitzat a la Copa, escombrat a la Supercopa, el Madrid ha respost amb tres gols en mitja hora per fer pam i pipa als il·lusos enterradors de l'equip i del seu entrenador. Un càstig per a l'operador del marcador manual, rèplica de l'accionat originalment a Mendizorrotza pel recordat Donato Díaz, instal·lat a la vora d'un banderí de córner com a part dels festejos del centenari del Deportivo Alavés. La malastrugança de les cerimònies prepartit és inexorable, i Abelardo ha recollit tres derrotes en els tres primers partits amb els bascos, amb dos gols a favor i onze en contra. A Machín el van liquidar després de dues desfetes consecutives.
Les sensacions ofertes contra el Sevilla han convençut Abelardo per repetir l'onze inicial, amb la qual cosa el gironí Pere Pons s'ha quedat a la banqueta. Al Reial Madrid, David Bettoni ha presentat un onze amb quatre variacions respecte a l'anterior duel a la Lliga, amb la cinquena titularitat d'Hazard al campionat i tot just la segona de Militâo, obligada per una altra absència de Ramos. Ha retornat Casemiro al mig del camp al costat dels habituals Kroos i Modric, i tot i que als blancs els ha costat arrencar el motor, han passat del zero al cent amb celeritat. Un primer intent remot de Modric (11') ha precedit una nova i dolcíssima assistència del croat cap a l'intel·ligent Benzema, que primer ha vist com Lejeune li desviava la rematada cap al pal i, després, no ha sabut aprofitar la segona opció (13').
Del córner produït en aquesta acció, amb tot, s'ha generat el 0-1, en què Lejeune ha malaguanyat la confiança guanyada segons abans. L'ex del Girona ha permès que Casemiro li guanyés la marca amb molta facilitat i connectés un plàstic i ajustat cop de cap inabastable per a Pacheco, a la base del pal (14'). El porter extremeny sí que s'ha pogut lluir en el següent intent de Benzema, només dos minuts després (16'), si bé la seva intervenció ja era intranscendent en trobar-se el lionès en fora de joc. A l'Alabès li faltava la concreció i la fredor madridistes, prometedor en l'ús de les bandes però innocent en la definició, primer en una rematada de Martín Aguirregabiria que Luis Rioja li havia posat mastegada i després en una acció mal resolta per Édgar Méndez.
El Madrid guanyava més duels, ocupava més terreny i tallava línies de passada. El govern absolut que exercia sobre el duel, fins i tot, restava transcendència a les clares oportunitats perdonades per Ferland Mendy, que trobant-se a l'àrea rival en una soledat poc habitual ha preferit assistir Benzema per alegria de Lejeune (20'), i per Eden Hazard, que ha finalitzat una combinació entre Marco Asensio i Lucas Vázquez amb una rosca massa oberta (27'). Quan, finalment, Benzema ha firmat la seva novena diana a la Lliga recollint un cop d'esperó a l'aire d'Hazard i allotjant la pilota a l'escaire (0-2, 41'), l'Alabès i Abelardo han encaixat el gol amb resignació, impotents davant la superioritat en el joc del Reial Madrid. Atordits i inoperants, els vitorians han regalat el tercer gol blanc just abans del descans, perdent la pilota després d'un servei de banda a favor: Kroos l'ha arrabassat a Battaglia i ha interpretat el moviment d'Hazard, que ha definit amb solvència per obtenir el seu segon gol al campionat.
El quadre local s'ha rebel·lat a l'inici de la segona part mentre el Madrid recuperava la fórmula magistral de partits anteriors; disminuir al màxim possible el ritme del duel. En mig quart, mitjançant Joselu Mato i Borja Sáenz, l'Alabès ha rematat més cops a porteria que en tota la primera meitat, i ha arribat a creure en l'apoteosi aprofitant la letargia madridista quan Joselu Mato s'ha elevat sobre Militâo per rematar una falta lateral ben executada per Lucas Pérez (1-3, 59'). Amb tot, ni Bettoni a la banqueta, ni Zidane a la localització desconeguda des de la qual comunicava telefònicament amb el seu assistent, ni els jugadors blancs s'han inquietat. El Madrid dominava el tempo: quan calia, nedar i guardar la roba, i quan es podia, esgarrapar. I així, una altra passada de rellotgeria helvètica de Modric ha habilitat Benzema per sentenciar; l'ha rebut enganxat a la banda, però ha serpentejat davant Martín fins a trobar el punt just des d'on rematar (1-4, 71') i certificar el seu segon doblet consecutiu.
Escapçat qualsevol miratge de reacció, els visitants han tornat als seus quarters d'hivern i els locals han tornat a recordar els romans guarnits a la porta del llogarret gal d'Astèrix i que no passaven d'innocents pessigolles als irreductibles, en aquest cas una rematada creuada de Lucas Pérez que Borja Sáenz ha estat a punt de desviar a la xarxa (82'). El Glorioso ha quedat lluny de justificar el seu apel·latiu justament en la nit en què podia ser més adient que ho fes: de moment, una campanada de l'Elx contra el Barça l'enviarà a la zona de descens.
