El Girona es resigna a tornar a Segona
Tot i que el descens del Girona encara no és matemàtic, la carambola que podria evitar-lo és tan improbable que al si de l'equip blanc-i-vermell es dona per feta la pèrdua de categoria
Quan Eusebio va ser presentat a l'estiu, el Girona buscava un canvi en el seu estil de futbol que acostés l'equip a la zona mitjana alta de la classificació. Per ser més clars, un futbol amb menys lluita i més qualitat. Com el que li va servir per empatar al Camp Nou, o per sortir del Santiago Bernabéu amb abraçades i els tres punts.
Impulsat pels gols de Stuani, el Girona va tancar la primera volta com a 9è classificat, a 2 punts d'Europa. Però la realitat final ha estat ben diferent. Eusebio no se n'ha sortit. La plantilla no s'ha adaptat al pretès canvi, i les anades i vingudes tàctiques han acabat marejant els futbolistes, que van arribar a sumar sis mesos sense guanyar a Montilivi i tancaran la Lliga amb només tres victòries a casa. Decebedor.
L'equip va patir massa la lesió de Mojica i els nous fitxatges Doumbia, Roberts i Raúl García no han funcionat. A més, vaques sagrades com Bernardo, a la defensa; Borja Garcia, a mig camp; o Portu, a la davantera, han rendit per sota del que s'esperava d'ells. Vuit derrotes en els últims nou partits, sense cap reacció des dels despatxos, la banqueta o la gespa, han condemnat el Girona. Tocarà aixecar-se.
