El defensa del Betis Edgar González, fill de l'històric golejador Lluís, se salta la tradició
S'ha guanyat la confiança de Pellegrini i ja és indiscutible a l'eix de la defensa. Abans de la visita al Camp Nou, avisa del perill del conjunt blaugrana i recorda que "l'època daurada del Barça sempre va ser amb molts jugadors de la casa"
Lluís González és un històric del futbol català. A l'Hospitalet, just abans de fitxar per l'Espanyol, va fer un cabàs de gols. A Sarrià, també corejaven sovint el seu nom. El seu fill, però, no li ha seguit les passes. L'Edgar, amb 24 anys, ha fet carrera com a central. Al Betis, de fet, és un dels preferits per Manuel Pellegrini.
Pocs dies després de néixer l'Edgar, Lluís González va poder dedicar-li un gol. El va marcar al Salto del Caballo, a Toledo, i amb la samarreta del Lleida. L'ara jugador verd-i-blanc no té un record nítid del seu pare jugant a futbol, però sí que destaca la importància del seu progenitor en el seu creixement com a futbolista.
"El meu pare sempre el relaciono amb el futbol. Gràcies a ell o no, la passió l'he tingut de petit. Sempre m'han dit que em donaven coses i jo les xutava. Ell sempre m'ha aconsellat molt. Si no fos per ell, no sé si hagués arribat. Sempre ha estat molt crític. I jo l'hi demanava."
L'Edgar González també és producte de la Masia, i del planter de l'Espanyol. Però va ser des del Cornellà, a Segona B, que va fer el salt al futbol professional. Serra Ferrer el va captar per al Betis i, després d'un any cedit a l'Oviedo, s'ha erigit en una peça indiscutible al Villamarín.
Ara, amb el Betis, visitarà el Camp Nou amb el repte de seguir escalant posicions a la Lliga. L'equip, cinquè a la classificació, encadena quatre victòries consecutives entre la Lliga, la Lliga Europa i la Copa del Rei.
"Des del gener de l'any passat, l'equip està funcionant molt bé. El Barça potser no està igual que altres anys, però tots sabem què és el Barça. Serà un partit de tu a tu, molt atractiu. I tindrem les nostres opcions de guanyar el partit."
En aquest sentit, Edgar destaca l'aposta del Barça pels nous talents, com Gavi, Nico o Abde.
"Ara que marxen estrelles i el jugador de casa agafa un paper predominant, és important que se'ls doni confiança. Sempre surt talent. L'època daurada del Barça ha sigut sempre amb molts jugadors de la casa i que senten què és el club."
El pare era un "killer" de l'àrea. El fill, de gols, encara no n'ha fet cap a Primera. És l'assignatura pendent d'un futbolista cuinat a foc lent.
