El coronavirus deixa el ciclisme sense clàssiques
La Milà-Sanremo s'havia de disputar diumenge, el tercer diumenge del mes de març, tal com es feia de manera gairebé ininterrompuda des del 1907. I diem bé, gairebé, ja que la "classicissima", en els seus 113 anys d'història, només s'havia deixat de disputar en tres ocasions: 1916, 1944 i 1945. Ni coincidint amb els primers anys de la primera gran guerra (1914-1918) la Milà-Sanremo es va deixar de córrer.
Només no es va disputar la de l'any 1916, però sí que ho va fer els anys 1914, 1915, 1917 i 1918, en ple conflicte bèl·lic. En aquell període de temps, el món també es trobava immers en una pandèmia: la grip espanyola. Doncs ni la guerra ni la pandèmia la van poder aturar, només un any. Una pandèmia que, entre el 1916 i el 1920, va matar 40 milions de persones arreu del món. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) tampoc no va ser motiu perquè aquest monument del ciclisme es deixés de fer. Amb Itàlia involucrada en el conflicte fins al moll de l'os, només es va continuar disputant coincidint amb la segona gran guerra, i només no es va córrer dos anys, al final de la contesa bèl·lica: 1944 i 1945. De fet, el primer vencedor de la classicissima un cop finalitzada la guerra va ser el mític Fausto Coppi, el 1946. De fet, l'històric ciclista italià va fer una de les gran gestes de la història de l'esport. El 7 de novembre de 1942, en ple conflicte bèl·lic i amb el so les sirenes que avisaven dels imminents bombardejos com a banda sonora, Coppi va batre el rècord de l'hora al velòdrom de Vigorelli, a Milà. Una fita que va aconseguir en obtenir 15 dies de permís en el regiment d'infanteria de Tortona, on estava destinat, després de renunciar als avantatges a què optava perquè era esportista. Després de 14 dies d'entrenament, al darrer, al quinzè, va fer la temptativa del rècord, que va superar per 31 metres -45,848 metres-. L'anterior registre estava en propietat del francès Maurice Archambaud.
Una altra clàssica afectada pel coronavirus és el Tour de Flandes, que es disputa el primer diumenge d'abril. Aquesta clàssica només es va aturar durant quatre anys coincidint amb la Primera Guerra Mundial. De fet, és l'única prova esportiva que es va continuar disputant durant la Segona Guerra Mundial. L'Infern del Nord, la París-Roubaix, tampoc no es podrà disputar aquest any per la pandèmia que estem vivint. La primera gran guerra la va aturar entre els anys 1915 i 18. Però durant la Segona no es va disputar els anys 1940, 41 i 42. Però sí que es va fer els anys 1943 i 1944, amb França ja envaïda i després del Dia D, quan el desembarcament de Normandia, el desembre de 1944. El 1945, ja amb el territori francès ja alliberat. La degana de les clàssiques, la Liège-Bastogne-Liège, que es va començar a disputar el 1892, es va cancel·lar des del 1914 fins al 1918 i des del 1940 fins al 1942. El 1943 es va tornar a disputar i no es va fer el 1944. El 1894 i el 1907 tampoc no es va disputar, però per motius econòmics.
La pandèmia del coronavirus, doncs, ha obligat a la suspensió d'aquests monuments esportius, que només s'havien deixat de disputar, de manera parcial, a causa dels grans conflictes bèl·lics del segle XX.
