El Barça es llepa les ferides davant del Mònaco (80-70)

La manresana Sara Roy ha interpretat el Cant del Barça al mig de la pista abans del matx. Ha estat un moment bonic perquè gran part del públic l'ha acompanyada i a alguna senyora gran li ha vessat la llàgrima pel rostre. Si jo fos de plorar també m'hauria passat, però més aviat en recordar l'homenot que fou Josep Maria Espinàs, que escriví una lletra tan adequada als sentiments blaugranes.

I com si fos la continuació del dolç Cant del Barça, els jugadors de la secció de basquetbol del club han jugat una primera meitat esplèndida, amb molts jugadors sumant, especialment Abrines i un contundent Vesely: 50 a 39 al descans. Però en la segona part gairebé tot se'n va en orris. Després d'haver obtingut un màxim avantatge de 15 punts (56-41), l'equip ha sofert el ja habitual col·lapse i el Mònaco ha arribat a posar-se a només tres punts (65-62) a tres minuts del final.

Afortunadament, en el tram final ha aparegut un vertical Satoransky per oferir coinfiança a l'atac local. I també ha aparegut Mike James. Ens explicarem: James, que és un jugador meravellós, però que se li'n va l'olla amb molta facilitat, s'ha discutit amb el seu entrenador enmig de la pista i ha generat un mal ambient en l'equip que ha afavorit un final còmode per al Barça. James, ras i curt, és un element tòxic que, tard o d'hora, acaba fent ferum.