El Barça s'ha d'encomanar a Messi i patir per celebrar la Lliga a casa (1-0)

Era una possibilitat escassa en la història barcelonista i desitjada per no pocs grans equips del continent: aixecar un títol de Lliga just abans d'afrontar una semifinal de Champions de màxima categoria i exigència, com és un Barça-Liverpool. No se superen els 90.000 espectadors, per setena vegada aquesta temporada, si no és per fer del dia de la patrona de Catalunya una festa de guardar també futbolísticament i alimentar l'anhel del triplet. Però com tantes migrades consecucions d'aquest país, per festejar la Lliga i fer cau i net de cara al repte europeu ha calgut patir i passar ensurts majúsculs. Un cop més, ha calgut el que no pocs culers comparen amb aparicions divines, la intervenció de Messi, perquè la vetllada tingués el final previst (1-0). Bé, Messi i una tona de fortuna perquè una rematada d'Enis Bardhi en el temps afegit no acabés dins la porteria en lloc de rebotant al pal.

Valverde, constant cercador de l'equilibri, ha combinat un onze per guanyar la Lliga amb un descans orientat a la cita europea de dimecres. Lenglet, Jordi Alba, Rakitic i Arthur s'han incorporat a l'alineació respecte a Mendizorrotza: Busquets i Messi han vist la primera part des de la banqueta. S'ha plantejat, a l'inici del partit, una confusió cromàtica entre l'uniforme groc lluent del porter "granota", Aitor Fernández, i els verds poma dels seus companys. No hi havia dubtes, en canvi, en la intenció del Barça: que la festa comencés com més aviat millor. Els de Valverde han fregat el gol amb tres oportunitats en els primers cinc minuts, per tres vies diferents: una mitja volta de Luis Suárez, rebutjada per Aitor (2'); un tret sec i llunyà de Coutinho, ben contrarrestat pel meta visitant (4'); i una nova mostra de l'atracció que Lenglet exerceix sobre la pilota en les accions d'estratègia, si bé aquest cop ha rematat desviat (5'). L'equip de Paco López, davant la titànica empresa de puntuar al Camp Nou per atansar-se a la permanència, defensava amb cinc elements: més atent després del primer fogot culer, no ha concedit cap oportunitat als locals fins que Luis Suárez (20') s'ha inspirat en el seu veí absent per superar rivals i definir amb un punxot desviat per Aitor. En l'entretemps, Rakitic ha vist la groga que l'exonera de viatjar dissabte que ve a Vigo.

La rereguarda valenciana ha tornat a patir instants de sotsobre quan Coutinho ha activat el mode reivindicatiu, però sense l'encert que li va permetre desafiar la graderia contra el Manchester United. Consecutivament, el brasiler ha enviat una esfèrica a les mans d'Aitor, rematant de primeres una assistència d'Arthur (25'); ha connectat un cop de cap de fer-se dir "sí senyor", però també bloquejat pel porter, en una centrada de Jordi Alba (26'); i, després de traçar el seu moviment de marca registrada, ha buscat un xut col·locat que Aitor ha neutralitzat (27'). Escenaris d'aquestes característiques conviden a pensar en la immediatesa del conjunt dominant o en l'esgarrapada del rival, a repèl del joc: i, amb un Llevant innocent, els indicis apuntaven a la primera opció, i més quan Coutinho ha estavellat un prometedor llançament de falta al travesser (40'). Però, al descans, el marcador restava immòbil, i el culer aixafaguitarres ja maleïa la instal·lació d'estructures per disparar focs artificials des de la Masia o els instagrams d'Òscar Dalmau amb les proves de so per la festa de la Lliga.

Messi entra per Coutinho

Valverde ha ordenat, al descans, un canvi simptomàtic en relació amb el partit d'avui i amb el del dimecres: a descansar Coutinho, a la gespa Messi, al costat del "comandante" Morales, freqüent desllorigador d'un Llevant necessitat. L'argentí s'ha fet present en una acció personal característica resolta, però amb un llançament amb l'esquerra massa fluix (50'). Però ni les creacions del de Rosario ni les repetides incursions de Jordi Alba per l'esquerra obtenien fruit, i l'expectativa començava a esdevenir frustració quan una perfecta rosca de Rakitic des de la frontal (57') ha passat acaronant el pal esquerre de la porteria d'Aitor, ja superat.

Fins que ha intervingut un futbolista primer criticat, més tard incomprès, ara comodí: Arturo Vidal. Dembélé s'ha inventat un eslàlom inversemblant que ha propiciat una acció embolicada dins l'àrea, amb una primera rematada frustrada de Suárez: però el xilè, abnegat i desbocat, ha anat a pescar el rebuig i ha acabat servint una assistència per a Messi, que, previ retall a un defensor, ha definit amb classe (60'). Ha respirat el Camp Nou i unes quantes redaccions, però, sorprenentment, el Barça s'ha quedat sense oxigen. El Llevant ha sortit del cau i els de Valverde han desconnectat del partit. Borja Mayoral s'ha plantat sol davant de Ter Stegen (63'), però el meta alemany ha pogut evitar l'empat amb el cos a terra. En l'acció posterior, el porter de Mönchengladbach ha hagut de retrocedir per evitar un gol olímpic; i, tres minuts després (67'), ha contemplat atònit com Morales, encarant-lo després d'una calamitosa pèrdua de Rakitic, enviava la pilota a la graderia. Una contra culminada amb un punxot de Vidal, rebutjat per Aitor, no ha mitigat l'estranya hemorràgia del Barça, que multiplicava les errades en la construcció i concedia faltes pròximes a l'àrea amb l'especialista visitant Enis Bardhi ja al camp. La impaciència de l'aficionat local, que abans era per presenciar el primer gol, ha passat a ser perquè s'acabés un partit que els blaugranes ja no controlaven, malgrat dues accions de Messi desaprofitades per Vidal, la primera (75'), i per ell mateix, la segona (79'). I, de fet, s'ha acabat patint d'una forma inesperada, descarnada, amb la culminació de l'enjòlit en una rematada d'Enis Bardhi en el temps afegit que ha anat, lentament, a petar al pal esquerre de la porteria d'un vençut Ter Stegen. Finalment, Messi ha festejat la seva desena lliga, Vidal, la seva vuitena consecutiva, i el Barça, la vuitena de les últimes onze: però la pirotècnia no s'ha vist en cap cas sobre la gespa, només quan l'àrbitre ha marcat el final del partit i del campionat.