El Barça oblida la Copa amb una enorme victòria a Atenes (81-92)
Els blaugranes trenquen el malefici del Nikos Gallis Hall amb un triomf bastit en 12 minuts al·lucinants
S'havien jugat 28 minuts de partit i les sensacions no eren bones. Les sensacions i el resultat; el Barcelona perdia 67 a 57 i costava Déu i ajuda anotar des de fora. Però a partir d'aquest moment, els catalans han pujat la intensitat defensiva, el Panathinaikos s'ha bloquejat i han començat a arribar els punts exteriors de la mà d'un renascut Corey Higgins, d'Abrines, de Delaney i del que mai no falla, Nikola Mirotic. Si això ho amanim amb les bones prestacions de Davies en aquest tram del matx i de Tomic, en el global del partit, entendrem el perquè del parcial final, 14 a 35, que dóna com a resultat final un enganyós 81 a 92.
Arribava el Barcelona al Nikos Gallis -nom oficial del pavelló: ja fa anys que no es diu Oaka- amb dubtes. Dubtes després de caure a les primeres de canvi amb el València en la Copa, i dubtes tenint en compte que el Madrid està escombrant tothom qui es posa per davant i això, es miri com es vulgui, afecta.
I la primera meitat semblava confirmar aquestes temences. Un Barcelona nefast en el tir exterior anava a remolc davant d'un equip en què Papagiannis i Bentil semblaven molt millors del que veritablement són i Thomas i Calathes semblaven tan bons com en realitat són. Al descans 45 a 38 per al PAO.
En la segona meitat tot semblava seguir la mateixa tònica: el Barça s'acostava i, immediatament, l'equip de Pitino s'allunyava. Fins al minut 28, fins el 67 a 57, fins al moment en què Higgins i companyia han decidit que s'havia acabat el bròquil, que el pebrot el posava el Barcelona. I deixin-me que els digui una cosa: aquesta nit al Nikos Gallis -mite sobrevivent de l'Aris de Salònica- l'equip de ratlles blaugranes ha guanyat molt més que un partit de basquetbol. No en tinguin cap dubte.
