El Barça firma la victòria menys convincent al Camp Nou contra el Vila-real (2-1)
El Barça s'encaminava a un partit plàcid després de marcar els dos gols, pràcticament, en les dues primeres rematades a porteria. La lesió de Messi, però, ha destarotat l'equip, el Vila-real ha escurçat diferències i s'ha tornat a veure el joc pla de Dortmund i Granada.
L'última victòria del Vila-real data de la temporada 2007-08, l'última campanya de Rijkaard al Barça. Un precedent irònic en els dies posteriors a la desfeta de Granada, en què s'han recuperat els adjectius dedicats a aquella plantilla, com acomodada, viciada o autocomplaent: només faltava trobar un èmul de Ronaldinho tustant bongos emmascarats per completar el remake. Els groguets tampoc han assaltat el Camp Nou aquest cop, però la victòria blaugrana (2-1) no esvaeix la preocupació per l'estancament futbolístic en què viu l'equip.
Els de Valverde han guanyat gràcies a dues accions aïllades a la primera part, però han tornat a encaixar, han esborrat la pressió del seu llibret i, en fase ofensiva, exceptuant algun fogot de Dembélé i la fantasia d'Ansu Fati a la segona part, s'han mostrat lineals i monòtons. I s'acosta un partit d'incomoditat màxima, la visita al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe.
Quatre jugadors i tècnics representatius del planter blaugrana (Rojo, Amor, García Pimienta i Vicky Losada) havien acomiadat formalment el Miniestadi a mitja tarda, i quatre futbolistes del planter (Piqué, Sergio Busquets, Sergi Roberto i Messi, titular per primer cop aquesta campanya) s'alineaven davant del reviscut conjunt de Calleja.
Al Vila-real, un jugador nascut a la ciutat i criat als terrenys del camí de Miralcamp, Pau Torres, és l'únic que ha disputat fins ara tots els minuts del campionat, i un lleidatà criat a la Masia, Xavi Quintillà, s'ha establert com a titular al lateral esquerre groguet. Generava cert dubte la disposició atacant del Barça, resolt en situar-se Suárez com a clar davanter centre, Messi amb llibertat arrencant des de la dreta i Griezmann desplaçat a l'esquerra: ortodòxia tàctica per part de Valverde.
No ha estat necessari debatre sobre si calia modificar el dibuix de l'equip, però, ja que el Barça ha aprofitat, per primer cop aquesta temporada, una acció d'estratègia per avançar-se: córner picat per Messi, a l'esquerra d'Asenjo, i incursió de Griezmann entre els defensors per pentinar la pilota al pal curt i mitigar qualsevol indici de nerviosisme al Camp Nou (6').
Insistia Valverde, en la prèvia, en la importància de marcar aviat, per al seu equip i per al rival, i els blaugranes s'han anat impregnant d'una confiança sorda, suficient per, sense dominar, ampliar la diferència amb una inesperada però preciosa castanya d'Arthur (15'): des de vint-i-cinc metres, amb la dreta, ha aconseguit traçar una trajectòria corba en el seu xut, que ha acabat a l'escaire d'un incrèdul Asenjo. Amb menys brillantor que en els anteriors partits a l'Estadi, el Barça, almenys, es mostrava més efectiu que a Granada.
El matx transcorria com un plàcid vol nocturn, aparentment fluïd i tranquil, fins que l'ha sacsejat una turbulència de les que espanta fins i tot els passatgers més freqüents: Messi s'ha assegut davant de la banqueta blaugrana (26') després que el genoll de Javi Ontiveros hagi impactat amb la part posterior de la cuixa de l'argentí en la disputa per una pilota. Els tres minuts d'atenció mèdica s'han fet més llargs que a deu mil metres de terra, però el de Rosario ha tornat a la gespa malgrat tenir una sobrecàrrega a l'abductor.
Amb tot, no era clar que el partit arribés a bon port. El Barça, preocupat per Messi, deixava maniobrar un Vila-real temorós, que tocava però no s'atrevia a mossegar, fins que Cazorla ha deixat anar una fuetada (44') amb l'esquerra que Ter Stegen no ha calibrat bé i que ha entrat amb violència a la meta blaugrana. 2 a 1 i a patir, o almenys aquesta era la sensació: el Barça acumulava nou triomfs consecutius sobre els groguets al Camp Nou, però el Vila-real hi sol marcar.
Els motius per la preocupació s'han incrementat quan Messi s'ha quedat al vestidor i Dembélé ha reaparegut per ocupar el seu lloc. El francès ha arrencat decidit, fent valer la seva velocitat a la banda dreta per assistir un Griezmann que ha fet mistos en el moment de rematar, amb tot a favor (47'). Però el nigerià Chukwueze, més apagat en el primer temps, s'ha pogut reivindicar davant Junior Firpo i deixar una pilota llaminera per Cazorla, que ha forçat el rebuig de Ter Stegen (48'). El partit, lànguid a la primera meitat, s'ha transformat en un intercanvi de cops amb les bandes com a protagonistes. Per això Valverde ha donat entrada a Frenkie de Jong, a la banqueta per primer cop aquesta campanya, en el lloc de Sergi Roberto (62'), una substitució ovacionada per la parròquia més escassa de la temporada a l'estadi (70.316 espectadors).
Però Dembélé, i amb ell el Barça, s'ha anat esbravant i el Vila-real ha anat acumulant arguments per atiar la mala maror al Camp Nou. Cada aparició de Chukwueze inquietava, i Moi Gómez, relleu del pichichi Gerard Moreno, ha requerit l'estirada de Ter Stegen amb un xut ras des de la frontal (70'). Ha hagut de ser el juvenil Ansu Fati, que ha substituït un discutit Suárez (77'), qui interrompés el tiberi d'ungles a l'Estadi, en una situació simptomàtica del panorama culer.
El flamant espanyol ha protagonitzat dues rematades a porteria només ingressar a la gespa, la primera en orsai (79') i la segona, gairebé a peu parat, després de canviar-se la pilota de peu (82'), desviada per ben poc a l'esquerra d'Asenjo. No es pot dir que el Barça hagi acabat demanant l'hora, perquè el rival s'ha fatigat, però tampoc ha sabut endolcir un partit gens convincent. Calia sumar però, segurament, d'una altra manera.
