Bàsquet

El Barça de bàsquet s'emporta la Copa més màgica contra el Madrid (93-94)

En un final d'infart i polèmica, pròrroga inclosa els blaugrana superen el Madrid per 93 a 94
Xevi Bardolet Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Barça ha imposat el seu estil  en els primers 12 minuts de final, tot i que el base blanc Campazzo oferia un bon repertori. La resposta era el rigor en la direcció. Només una pilota perduda dels de Pesic en el primer quart. L'entrada de Sergi Lull i el gegant Tavares han canviat la dinàmica per uns instants. Els braços del de Cap Verd arribaven a tot arreu i Llull accelerava el ritme. Però ni ell ni Rudy han estat fins des del triple aquests dies i, sense encert exterior, no podien imposar-se. Però el 35 a 35 al descans ha donat pas al període fatal del Barça a la Copa. Ha trobat un Madrid arremangat al darrera i destapat en atac. Això últim, el que mai pot passar per guanyar-los. Triples que queien de tot arreu, i més disset per als de Laso. Situació vista en temporades recents, reacció només possible amb un entrenador de l'alçada de Pesic.

Remuntada impensable

Com en alguna Copa que el Barça havia guanyat en la seva primera etapa, els blaugrana han protagonitzat una remuntada impensable. Han tornat a la seva millor versió defensiva i han trobat jugadors que agafessin el comandament. Kuric i Heurtel, i de quina manera. Tancant el debat, almenys aquest diumenge, que diu que si falten líders.

I el Madrid ha quedat tan tocat que hauria perdut la final si no hagués estat per uns últims mals atacs del Barça i pel de sempre, Llull. Ha empatat el partit en l'últim segon. El menorquí preguntava a la grada qui era l'amor del partit.

No s'ha encongit el Barça en el temps extra i amb cap i seny ha tornat a tenir la Copa a les mans. Han tornat a passar coses increïbles. Un triplàs de Randolph, una falta claríssima sobre Singleton que els àrbitres s'empassen i un 2 més 1 de Carroll que posava els blancs un a sobre a 4 segons per al final.

Però quedava l'última traca, un tap il·legal sobre Tomic, el jugador més odiat pels blancs, que els àrbitres han validat en l'"instant replay". No es podia cantar victòria. Quedava 1 segon i 4 centèsimes i Llull rondava per allà. Per sort blaugrana, la seva mandarina des de mitja pista l'ha escopit el cèrcol. Ara sí, els homes de Pesic podien dir que havien tombat el gran rival i revalidaven la Copa.

 

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS