El Barça continua sense assumir l'ideari de Setién i el València el repassa (2-0)

Fer entendre detalls importants, guanyar partits al tram final per desgast del rival, integrar conceptes, conèixer els futbolistes. El full de ruta traça per Setién en asseure's als seients més exigents de la Lliga no difereix, com va indicar Frenkie de Jong en un acte publicitari, del de qualsevol altre entrenador. Si el llibret, però, es pretén aplicar a mitja campanya, amb el preceptiu i necessari període d'adaptació i d'activació d'una plantilla còmoda amb el règim anterior, poden escapar-se punts crucials en partits importants, com ha succeït aquesta tarda a Mestalla. Un Barça pla, ofegat en un marasme de passades horitzontals, revifat només pels fogots de Messi, ha perdut merescudament (2-0) en un estadi on feia gairebé dotze anys que no queia i ha deixat el liderat en safata al, fins fa poc, menystingut Madrid de Zidane. El retorn a un passat gloriós que albiraven molts culers crèduls, de moment, va poc més enllà d'un quilomètric teva-meva i, en canvi, han estat més nítides les imatges de temps pretèrits més foscos, amb Boixos Nois estomacant-se amb ultres del València a l'exterior de l'estadi i el club espolsant-se les puces amb l'argument que viatjaven sense entrada.

Setién, després de la psicodèlia tàctica eivissenca, ha replicat el sistema del seu debut contra el Granada, amb Alba més per davant la divisòria que per darrere, i un únic canvi a l'onze: Arthur per Arturo Vidal. Continua ostracitzat Lenglet, prioritari amb Valverde, però Setién lha tornat a perdonar Umtiti la significativa prestació a la Supercopa. Celades ha deixat Rodrigo a la banqueta però no s'ha mogut del seu 4-4-2, amb Kondogbia al costat de Coquelin per suplir la baixa de Parejo.

El plantejament inicial dels dos tècnics comportava cert risc que el partit es jugués en molt pocs metres. Els valencians, amb un bloc compacte, han amenaçat els visitants amb una pressió ferotge que testava la debilitat de la línia de tres homes que disposa Setién en fase defensiva. El Barça, però, ha sabut respondre avançant també la seva línia, i no ha trigat a obligar el bloc valencianista a retrocedir i cedir la iniciativa. En sis minuts, els blaugranes -avui habillats amb l'equipació turquesa d'al·legories barcelonines- han superat el centenar de passades, gairebé sempre a un i dos tocs, i han decantat el comptador de la possessió. Els de Celades, però, contemplaven el passeig barcelonista amb un roc a la faixa, que han llançat en explotar per primer cop (10') els buits als extrems oferts pel trio defensiu visitant. Per l'esquerra ha penetrat Gayà, que, si bé s'ha beneficiat d'un rebot amb Sergi Roberto, s'ha plantat en una posició llaminera davant de Ter Stegen. Piqué l'ha hagut d'envestir i, del penal, només se'n podia discutir el color de la targeta que li ha brandat Gil Manzano -groga, finalment-. Però el porter de Mönchengladbach s'ha llançat al mateix costat on ha escopit els últims tres penals que ha parat, l'esquerre, i ha frustrat el moment de Maxi Gómez.

El Barça, en canvi, es movia com la bala d'una màquina del milió, d'un cantó cap a l'altre amb dinamisme però lluny de la peana que dóna més punts. Fins i tot, Piqué ha estat a punt de perdre un crèdit quan s'ha trobat en el camí d'un rebuig amb el cap de Sergi Roberto, prèvia centrada lateral de Ferran Torres; però Ter Stegen ha pitjat la palanca en l'últim moment. L'alemany dóna sempre el màxim rendiment a les monedes del seu equip, caigui l'esfèrica per on caigui. Maxi Gómez, amb un batzac sec, li ha doblegat les mans abans d'estampar la pilota contra el travesser (25'); Gameiro ha intentat aprofitar el rebuig, però Ter Stegen ha allargat un braç agònic per negar-li l'1 a 0. El València s'injectava confiança, Carlos Soler s'atrevia a vestir Griezmann amb sotana i les segones jugades regalaven opcions, fins i tot, a Coquelin. El balanç ofensiu del Barça es reduïa a dos innocus llançaments de falta de Messi, únic far de l'atac culer davant d'uns deambulants Griezmann i Ansu Fati. Els de Setién, fins i tot, han comptat amb el suport del col·legiat, que ha tallat erròniament una prometedora acció atacant de Ferran Torres per assenyalar una falta barroera d'Umtiti a Maxi Gómez (43').

S'ha rebel·lat el Barça, almenys en aparença, creant l'ocasió més clara del duel al mig minut de la represa, en una combinació entre Messi i Ansu Fati que el jove guineà ha culminat amb un xut desviat. Però, en l'acció següent, el València ha establert el resultat adient pel guió del partit en una acció en què els de Celades han enviat l'esfèrica a l'àrea blaugrana, des dels extrems, tres cops en la mateixa acció; la primera de Maxi Gómez, la segona de Gayà i la tercera de l'uruguaià, un misto que ha acabat en gol per la intervenció de Jordi Alba, el futbolista de la Lliga que més gols en pròpia porta s'ha marcat en aquest segle. Avançat el València, han tocat retirada a les files locals, tot i l'entrada de Rodrigo, lògic objectiu dels intents locals de contracop. Llevat d'un xut de cadernera de Frenkie de Jong (49'), el Barça ha tornat a encomanar a Messi la missió de resoldre l'embolic. Gabriel Paulista li ha negat una rematada franca (57') perquè l'argentí s'ha volgut acomodar la pilota abans de rematar; un minut després, assistit per Griezmann, ha creuat massa l'esfèrica a l'esquerra de Jaume Domènech; ha provat de repetir la bellesa que va crear al Villamarín amb Setién a la banqueta bètica, però li ha sobrat força (67'); ho ha intentat, fins i tot, de cap, després d'una digna centrada de Griezmann i un precís moviment d'arrossegament d'Ansu Fati (69'); i ha esgotat els trumfos en les faltes amb un llançament al pal llarg escopit per Jaume Domènech (73').

El València, però, ha continuat jugant sense escarafalls, silenciós i mecànic, interpretant sempre millor que el seu rival el que exigia el partit. Maxi Gómez, segons després de sol·licitar ser substituït per molèsties musculars, s'ha situat a la terra de ningú que hi ha hagut durant tot el duel a la dreta de Sergi Roberto. Hauria pogut definir a càmera lenta i la rematada hauria estat tan seca i ajustada com la que ha doblegat Ter Stegen (76'). El Barça ha vist a prop la golejada, a Gabriel Paulista li han anul·lat un golàs de volea a la sortida d'un córner per una presumpta falta sobre Busquets (81') i Messi s'entestava a fer la guerra pel seu compte mentre Setién donava cinc minuts a Collado en un dels moments més delicats de la temporada. El València no només ha fet valer la seva imbatibilitat a Mestalla, sinó que un jugador a qui Cruyff va fer debutar de blaugrana ha tornat a despullar el rei treient-li totes les peces del vestit.