Dos atletes d'elit, testimonis de la guerra d'Ucraïna

Aquest dissabte hi ha Míting Internacional d'Atletisme a la Pista Coberta de Sabadell. Per la majoria d'atletes, una competició més. Per Yevhen Hutsol i Kateryna Tabashnyk, atletes ucraïnesos, és alguna cosa més. D'entrada és una oportunitat d'escapar, ni que sigui uns pocs dies, de la dura realitat quotidiana del seu país, tot un privilegi en temps de guerra.

Però, sobretot, els permet fer visible, en primera persona, el drama social de la població ucraïnesa, que ja fa gairebé un any que dura.

"Per a mi és difícil competir i estar pensant com estarà la nostra casa, si estarà segura o no. Visc a Sumi, una ciutat a 40 quilòmetres de la frontera russa, que va ser una de les primeres de ser atacada quan va esclatar el conflicte."

És el testimoni de Yevhen Hutsol, corredor de 800 metres de 32 anys, que ha explicat a TV3 les limitacions que té per entrenar-se des de la invasió russa. Les seves marques no són les de fa un any, perquè moltes instal·lacions estan malmeses, però també perquè va haver de passar tres mesos fent un curs de formació amb l'exèrcit ucraïnès. Ara està preparat per ser mobilitzat, si cal, per anar al front.

"Jo no trucaré per anar a lluitar al front, però si em necessiten, hi estic disposat. La nostra lluita és desigual, però guanyarem. El poble ucraïnès vol demostrar que és capaç de derrotar un enemic molt més gran, però sense la nostra determinació per defensar el territori."

Kateryna Tabashnyk té 28 anys i és saltadora d'alçada. Acredita una marca d'un metre i 99 centímetres, la millor de totes les participants en el Míting de Sabadell. Però el seu cap i, sobretot, el seu cor, són en un altre lloc. L'agost passat, un míssil rus va destrossar casa seva, a Khàrkiv, i la seva mare va ser una de les víctimes mortals. Li ha costat molt tornat a centrar-se en la competició, però té motius per continuar.

"Vaig perdre la meva mare però conservo un germà i una germana petits, que són la meva motivació. Corro per ser un exemple per a ells, perquè els ajudi a superar el trauma anímic, però també perquè serveixi d'inspiració als més joves, a tots els que s'estan perdent gran part de la seva infantesa per culpa de la guerra."

Tots dos atletes, migfondista i saltadora, tenen aquests dies una doble missió. A la pista coberta de Sabadell, intentaran deixar el pavelló ucraïnès el més alt possible, a través de les seves marques. Però, més enllà d'això, se senten ambaixadors del seu país al món i pretenen transmetre un missatge: "Ucraïna és forta i guanyarà aquesta guerra."

"Les meves marques són una qüestió secundària, el més important és que el món sàpiga que l'esport ucraïnès continua actiu, que continuem corrent, jugant a futbol, cantant o ballant, el que sigui. Que el nostre poble és viu."