Mathieu van der Poel, dedicant el triomf d'etapa al seu avi Raymond Poulidor (Michael Steele / Reuters)
Ciclisme - Tour de França

Doble exhibició i liderat per a Mathieu van der Poel al Mur de Bretanya

A Julian Alaphilippe només li ha durat un dia el mallot groc tot i que les característiques de l'etapa li podien ser propícies. El neerlandès de l'Alpecin ha llançat dues destralades que li han permès sumar les bonificacions necessàries per ser el nou capdavanter

Jordi SunyerActualitzat

Mathieu van der Poel ha acabat l'etapa d'avui plorant. Però no perquè hagi estat un recorregut minat com el d'ahir, sinó perquè s'ha emocionat i ha emocionat els espectadors congregats al Mur de Bretanya, l'Alpe d'Huez bretó. El seu doble atac, sabedor del benefici que li aportarien les bonificacions, li ha permès enfundar-se el jersei groc i homenatjar el seu avi, Raymond Poulidor, mort el novembre del 2019 i que fa seixanta anys va obtenir una de les seves primeres victòries com a professional en aquest escenari.

No ha trigat a formar-se, a l'inici de l'etapa a Brest, el grup d'escapats de la jornada, que comptava amb Ide Schelling (Bora-Hansgrohe), el primer líder de la muntanya. El seu avantatge ha arribat a ultrapassar els quatre minuts, però al cap d'un centenar de quilòmetres, la col·laboració pels relleus s'ha acabat i el pilot els ha engolit sense escarafalls abans del moment clau de l'etapa, la doble ascensió al Mur de Bretanya, d'encara no dos quilòmetres però amb rampes inicials del 12%.

Van der Poel, en el moment de llançar el primer atac al Mur de Bretanya (Benoit Tessier / Reuters)

Van der Poel ha mostrat de seguida la seva determinació, amb un atac aparentment prematur en el primer ascens, però suficient per coronar en primer lloc abans que Tadej Pogacar, que l'ha seguit, li prengués la bonificació. A la baixada, el pilot s'ha reagrupat i l'imponent Ineos ha assumit la responsabilitat de seleccionar; però el primer d'atacar en la pujada definitiva ha estat Nairo Quintana. L'intent del colombià ha resultat fallit, també el del campió italià Sonny Colbrelli: en canvi, Mathieu van der Poel ha fugit del grup com una exhalació, amb una potència descomunal. El neerlandès ha pujat a una mitjana de 30 km/h i, davant dels micròfons, s'ha ensorrat en recordar l'adorat Poupou. Era inevitable: fins i tot l'Alpecin ha corregut amb un mallot violeta reminiscent del que lluïa l'equip Mercier. S'entén que França s'hagi sentit seu el bonic triomf de Van der Poel.

 

Anar al contingut