Del somni de ser atleta a repartidor d'Amazon
Molts d'ells han de renunciar a dedicar-se únicament a l'esport
Del somni de ser atleta a repartidor d'Amazon
ATLETISME

Del somni de ser atleta a repartidor d'Amazon

Molts d'ells han de renunciar a dedicar-se únicament a l'esport

Xavier Bonastre i Thió Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Viure de l'atletisme és francament difícil a Catalunya. Guanyar-se la vida amb aquest esport ja era molt complicat abans de la pandèmia.

Ara, amb el coronavirus en plena efervescència, la situació ha empitjorat, bàsicament perquè gairebé no hi ha competicions. Els atletes d'elit i els de semielit són els que ho tenen més complicat.

És el cas de Míriam Ortiz, 4 vegades campiona de la Cursa de El Corte Inglés (2016-17-18 i 19), atleta barcelonina que viu a Badalona i que compagina la feina amb els entrenaments. Té 36 anys i corre des que en tenia 9.

"Abans de la pandèmia ja treballava i entrenava, però ara he hagut de dedicar més hores a la feina perquè els ingressos que em suposaven les curses han desaparegut completament"

 

 

La Míriam treballa als matins com a monitora en un casal de gent gran portant el manteniment dels residents. A migdia fa de monitora de menjador en una escola.

"Ara he aconseguit que m'ampliessin l'horari al casal i també hi vaig dues tardes a la setmana. Entreno igual que abans de la pandèmia, tot i que la motivació, al no haver competicions, no és la mateixa".

La Míriam somiava a classificar-se per al campionat del món de mitja marató que es disputa dissabte a Gdynia, a Polònia, però no va poder aconseguir la marca mínima. I no pas perquè no estigués en forma, sinó perquè no hi havia curses per poder obtenir el registre.

Davant  la situació provocada per la pandèmia i les restriccions, va decidir aprofitar l'aturada per ser mare. No va tenir sort. Poc després de quedar-se embarassada va perdre la criatura. Però no per això deixa de ser optimista. "Cal adaptar-se a tot" afirma.

Artur Bossy, 26 anys, nascut a Cànoves i Samalús, una petita població del Vallès Oriental a prop de la Garriga, estava decidit a dedicar-se a l'atletisme en cos i ànima. Entrenat per Carles Castillejo, quatre vegades olímpic, els seus resultats l'havien convençut de provar sort en el seu esport.

"Estava becat per la federació espanyola d'atletisme, a més comptava amb els fixos i els premis de moltes curses. Ara tot això s'ha acabat. Les beques s'obtenen gràcies als punts que s'aconsegueixen a les curses internacionals. Si no hi ha curses, no hi ha punts. I si no hi ha punts, no hi ha beques. Així de senzill".

L'Artur, però, té la sort que la seva família el pot ajudar econòmicament.

"Visc amb els meus pares. Sóc advocat i tinc un màster. M'imagino que això m'ajudarà a trobar una feina de mitja jornada en algun despatx per a poder tenir ingressos i a l'hora poder continuar entrenant. Tenia previst debutar en mitja marató a la de València, que està programada per al 6 de desembre. Les restriccions pel coronavirus han fet que només hi pugui córrer l'elit. I jo, com que hi anava a debutar, no tinc marca en la distància i, per tant, no hi puc participar".

 

Bossy és un especialista en curses de 10 quilòmetres en ruta molt conegut a Catalunya. Ha estat vencedor de la cursa dels Nassos el 2018 i 2019; guanyador de la cursa de Bombers, també el 2019, i vencedor de l'última edició de la cursa de la Mercè, disputada el 20 de setembre d'aquest any.

"La de la Mercè va ser una cursa molt especial. La primera que es va fer amb les restriccions obligades per la pandèmia. La feina que van fer l'Ajuntament de Barcelona i La Sansi de l'exatleta Josep Lluís Blanco per dur-la a terme va ser espectacular. Hi havia corredors que ploraven d'emoció i d'agraïment per poder tornar a córrer una cursa després de tant de temps".

 

 

Jaume Leiva, fondista terrassenc de 37 anys. El 2012 va proclamar-se campió d'Espanya de mitja marató i va participar en el mundial que es va fer aquell mateix any. En el seu palmarès destaca la Behòvia-Sant Sebastià (2018).

"Durant els primers mesos de la pandèmia vaig deixar de cobrar dels meus patrocinadors, però després, amb la desescalada, l'esponsorització es va tornar a activar.  Sortosament els meus ingressos importants arriben perquè soc entrenador d'atletisme. És la meva feina".

Casos com aquests o similars els trobem a tot el món. Un dels més espectaculars és el del saltador anglès de longitud, Daniel Bramble, de 29 anys, que s'estava preparant per als Jocs Olímpics de Tòquio. Bramble té una millor marca de 8,21 metres i està entre els 5 millors saltadors de tots els temps del seu país. L'ajornament, un any, de la cita olímpica l'ha obligat a buscar-se una feina al marge de l'atletisme per poder mantenir viu el somni de ser olímpic. "Ara soc repartidor d'Amazon"

Ho va explicar a les xarxes socials i de seguida va rebre molt suport, fins al punt que ha iniciat una campanya de "crowdfunding" per poder tenir fons i dedicar-se a entrenar al cent per cent. El seu somni olímpic continua ben viu.

ARXIVAT A:
Coronavirus

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut